Us deixo el text de la conferència que vaig fer el passat dilluns a l'Espais de Debat.
1º PART
Context
general: Crisi sistèmica
No
és una crisi més del sistema; és el mateix sistema el que està en crisi.
És impossible
parlar de l’Hospitalet sense fer referència al moment històric que estem vivint
i com afecta a la nostra ciutat. Des del nostre punt de vista; aquesta no és
una crisi més; estem davant d’una crisi sistèmica. Un sistema que fa aigües per
tot arreu.
I la ciutat de
L’Hospitalet no és aliena a una realitat socioeconòmica que incideix
directament en la vida quotidiana de les persones i evidentment, influirà en
les polítiques i mesures de la institució més propera que és l’Ajuntament.
Hi
ha una greu crisi econòmica però també i això encara és més greu, una gran
crisi de la política
Hi ha una crisi
financera importantíssima, no cal que ja l’expliqui aquí, s’ha discutit prou, que està tapant una crisi energètica i de
recursos naturals, que es venia configurant durant les darreres dècades. En
definitiva, no hi ha pastís per a tothom. Necessitaríem 10 planetes com al
nostre per sustentar el nivell de consum dels països del nord.
El capitalisme
genera aquesta crisi per reajustar la correlació de forces. Sortirem d’aquesta
crisi , i tant si sortirem, Sí, però
ens hauran canviat les regles del joc. Viurem en un món encara més polaritzat.
Les
classes populars quedaran expulsades de la societat de consum. Dit d’una altra
manera, los ricos serán más ricos y los pobres mucho más pobres.
Crisi
política
Democràcia i
capitalisme són conceptes antagònics. S’ha trencat el miratge. El capitalisme
lluny de garantir la qualitat de vida es bassa en perpetuar les diferències
Final
de cicle: s’ha trencat el pacte social
Ens trobem en un fi
del cicle que representava el pacte
social sorgit de la mateixa fundació europea tal i com l’hem concep fins ara.
El capital pactava amb les forces reformistes per acontentar la classe
treballadora i evitar la revolta. Això que ha funcionat fins ara, ja no
funciona. Això explica la desorientació
dels sindicats, que són reformistes per definició i els partits
socialdemòcrates.
Ells continuen
intentant negociar però es troben que no
hi ha ningú a l’altre cantó de la taula de negociació. Mireu la reforma
laboral! Tot va començar a orquestrar-se amb la Margaret Thatcher, però es concreta
amb el Tractat de Maastricht als anys 90.
Ahi comença
realment l’Europa ultraneolliberal que
avui patim. Just quan Espanya començava
a caminar cap a l’
Estat del Benestar europea ens hem trobat als europeus que venien de tornada: ha
estat una abraçada impossible
A
Espanya, s’ha trencat el pacte constitucional
A Espanya s’han
trencat tots els consensos de la transició, plasmats a la Constitució de 1978.
Vivim clarament un
moment de revolució conservadora en matèria econòmica, política, moral i de
construcció de l’Estat plurinacional. La crisi és la coartada per avortar
definitivament l’Espanya de progrés federalitzant que hi era present a la
Constitució. Avui és paper mullat. No té cap credibilitat després de dècades de
pixar-s’hi a sobre. Només cal citar els
articles 35 i 47 de la Constitución:
Art. 35 Todos los españoles tienen
el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión
u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente
para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso
pueda hacerse discriminación por razón de sexo. 35 años y 6 millones de parados
después dan cuenta de lo irrelevante de una carta magna incumplida por todos
Art 47 Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada.
Los poderes públicos promoverán las condiciones
necesarias y establecerán las normas pertinentes
para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo
con el interés general para impedir la especulación. La comunidad
participará en las
plusvalías que genere la acción urbanística de
los entes públicos.
Quien nos hubiera dicho que 35 años después habría cientos
de miles de personas desahuciadas de sus viviendas mientras los gobiernos han
inyectado miles de millones de euros a los bancos que los han echado de sus
casas....!!!
I
quan la política no pot donar resposta als problemes econòmics de la ciutadania,
és la política la que entra en crisi.
Aquesta és l’arrel
del que està passant en aquests moments. Programes electorals que són paper
mullat l’endemà de les eleccions degut a la submissió política dels governs als
mercats. Si la política no resol el problema; el problema és la política
A Espanya l’alternança
dels dos grans partits, facilitada per la una llei electoral feta a mida, ha
impedit que es fessin els canvis que s’havien de fer a les estructures dels
tres poders, legislatiu, executiu i judicial. L’antic règim continua incrustat
a les estructures de l’Estat.
La pitjor
manifestació d’això ha estat la corrupció instal·lada en les cúpules de poder de
les diferents institucions amb la conseqüent pèrdua de credibilitat del
sistema. No llegiré la llista de casos de corrupció que ens sabem pràcticament
de memòria
Crec que hi ha prou
amb una imatge gairebé poètica que ho
explica tot. I és la de en Miquel
Roca, insigne dirigent CIU de la transició, defensant a la infanta Cristina de
la seva imputació per corrupció. Mas parla d’estructures d’Estat cada
vegada amb la boca més petita, mentre en Miquel Roca defensarà a la insigne
treballadora de la Caixa.
Nou
procés constituent
És per tot això,
que avui s’obre al conjunt de l’Estat espanyol, la necessitat d’un nou procés
constituent que regeneri la vida
política, econòmica i social del país.
Som de l’opinió que
l’actual sistema no es pot modificar en sí mateix. Cal tornar a recomençar. Cal
fer un resset polític per començar de
nou. Cal fer una segona transició per tornar a discutir-ho tot.
2an PART
L’Hospitalet
una ciutat que no para de canviar
Entrant ja a parlar
específicament de l’Hospitalet. És una obvietat que aquesta crisi s’expressa a
la nostra ciutat. I ho fa de maneres molt diverses. La crisi com a fenomen es fa
concreta en les persones que viuen a l’Hospitalet.
Perquè avui som més
pobres que fa dos anys i més encara que fa quatre. Només una dada al respecte:
des del 2007 fins avui, s’ha duplicat la taxa d’atur: no arribava al 9 i ara supera el 18 %. Unes dades d’atur
especialment preocupants entre la població més feble, majors de 50 anys, dones i els que accedeixen al primer lloc de
treball. Més del 50 % en atur juvenil.
Més de 20.000 persones de l’H estan aturades
Podríem parlar del nombre de comerços o d’empreses que han
tancat en els últims dos anys degut a la crisi econòmica. Només cal donar un
tomb pels barris més castigats i veure com ha impactat la crisi sobre el paisatge urbà i el teixit comercial.
No vull marejar amb
estadístiques. Però podríem continuar amb l’increment de persones ateses pels
serveis socials en els darrers anys, de la demanda de les beques de menjador,
d’usuaris del banc d’aliments a les parròquies o a entitats com ara la Creu
Roja o d’altres entitats ciutadanes que hi col·laboren.
Cada dia tenim més
persones al llindar de la pobresa. Perquè no dir-ho, a la pobresa directament. En molts casos, persones que fa uns anys
ni tan sols podien imaginar-se que un dia haurien d’acudir a una assistenta
social de l’ajuntament per sol·licitar algun tipus d’ajut o a la parròquia del
seu barri per demanar aliments.
Podríem també
creuar aquestes dades amb les dades de la nostra zona sanitària, i aleshores
veuríem com s’han incrementat els diagnòstics per síndrome ansioso-depressiu o
la recepta d’ansiolítics i antidepressius.
I per acabar aquest
recorregut absolutament imprevisible fa tan sols quatre anys, què us he de dir de les execucions
hipotecàries?. Que es conten per milers en els anys 2011 i 2012 a
l’Hospitalet, que s’han apaivagat en els darrers mesos, però que està deixant
cada dia a la nostra ciutat a famílies sense casa i a cases sense famílies en
mans de la banca. Tragèdies quotidianes que tothom vivim d’una manera més o
menys propera.
Algú dels que estem
a aquesta sala i té hipoteca pot afirmar amb rotunditat que podrà continuar
pagant-la? Amb atur i salaris a la baixa.....en algun moment molts haurem de
triar entre alimentar-nos o pagar el deute als bancs. La pregunta que no volen fer-se els nostres governants. Algú d’aquí
dubte què és el que triaria en una situació com aquesta?
Algú podria dir que
estic pintant un panorama excessivament pessimista, però creieu me que no, que
només tracto de descriure la realitat de la nostra ciutat en aquesta segona
dècada del segle XXI, una ciutat molt diferent a com en la imaginàvem fa només 10
anys.
La crisi mundial, l’austericidi de la troica i el seguidisme del govern espanyol ( el de
ZP i el Rajoy) i català, que actuen un
terrible cavall de Troia s’expressa amb tota crueltat en el territori amb
noms propis, com els dels nostres pensionistes que estan suportant les
economies familiars dels seus fills. O els dels nostres fills a qui han robat
el futur.
Si anem a les dades
de l’Ajuntament, també veurem com ha impactat la crisi En matèria d’ingressos; hi ha una davallada espectacular dels ingressos propis i els impropis per la
caiguda de l’activitat econòmica
Els ingressos propis continuen baixant i molt, gairebé
un 8 % d’IAE , 10 % el IVTM, gairebé un 20 % de l’ICO, o un 41 % de les
plusvàlues
La baixada del consum repercuteix per exemple en una
reducció d’ingressos en els impostos indirectes de l’alcohol, el tabac, o la
benzina, del 14, el 13 i el 16 % respectivament.
I a tot això, hem de sumar la reducció d’aportació de
la resta d’Administracions. Volem significar especialment, la reducció de l’aportació de La Generalitat
sense anar més lluny, ha reduït la seva
aportació en un 21 %, afectant programes d’educació i política social,
precisament, allà on més necessitem els recursos.
El cas de les escoles bressol és paradigmàtic. L’any 2010, la Generalitat aportava 1800
euros per cada plaça de bressol, avui aporta 800. Qui cobreix el dèficit
que ens genera? L’Hospitalet, l’ajuntament, la ciutat, els veïns i veïnes...
Parlo
de la despesa ordinària en programes ordinaris, ara més importants que mai, com
els plans d’ocupació. És un genocidi
que quan més necessitem polítiques actives d’ocupació és quan menys programes
hi ha en aquest sentit. Això genera una sensació d’impotència absoluta. Un cubo de agua en mitad del mar
Però també és molt evident
com ha afectat i afecta els incompliments en la inversió: des del soterrament
de les vies del tren per citar un cas de ciutat a l’accessibilitat de l’estació
de la Rambla Just Oliveras, passant per la residència de la Gent Gran de Sant
Josep o el cap de Santa Eulàlia , Gornal, Florida o Sant Josep. Per no parlar
del tancament del Cap de la Marina.
Al que afegiríem
les retallades en els Hospitals Públics de l’Hospitalet. El Hospital General de
L’Hospital, l’antiga Creu Roja, reduït a la mínima expressió i el de Bellvitge
que té plantes senceres i quiròfans tancats. Exemple :Conversa amb el Gerent.
Capítol apart és la
L9 cas insòlit. Una línia que té bona part de les seves estacions acabades;
estem pagant cada mes als concessionaris però el govern no posa en marxa. És acceptable que BCN no tingui metro a
l’Aeroport en ple segle XXI??. És una mostra més de manca projecte de país
del govern actual de CiU. Reclama
estructures d’Estat però paralitza les que depenen exclusivament del govern de
la Generalitat.
És una obvietat que
la crisi no ha tingut un impacte neutre sobre la ciutat, i ha trastocat d’una
manera evident el rumb de les coses.
A aquets canvis
provocats per la crisi, hem de sumar els canvis sociodemogràfics que s’han
produït els darrers 10 anys.
L’impacte de la
bombolla Inmobiliaria, sumat a la manca de qualitat del parc d’habitatge de la
ciutat va provocar en temps de bonança, l’èxode d’una bona part de la generació
millor preparada de la ciutat cap a d’altres poblacions de la primera i segona
corones metropolitanes, però també a d’altres barris de la ciutat (del nord cap
al sud); marxaven buscant habitatges amb millors qualitats en entorns urbans
menys compactats; Des de la Fontsanta de Cornellà a Martorell passant pel Mas
LLuhí de Sant Feliu, o des de el barri de Salas de Viladecans fins a Vilanova,
ens trobem a milers d’hospitalencs que van deixar la ciutat a principis del
segle XXI
D’altres amb més
sort o amb més militància riberenca, només es vam moure de barri, baixant cap a
la marina, des de Santa Eulàlia, el Centre, Sant Jospe o fins i tot, Bellvitge.
Aquest buidatge
dels barris de la zona nord, va afavorir l’arriba massiva de ciutadans
procedents d’altres països, amb pitjor poder adquisitiu. L’Hospitalet ha estat
de nou una ciutat acollidora, aquesta vegada de persones d’arreu del mon.
De resultes
d’aquest fenomen, tenim una ciutat
dividia físicament per les vies del tren, però també a dos velocitats, la
zona nord, acollidora de la gran afluència d’immigració i amb escasses
recursos de desenvolupament i la zona
sud que per el contrari desenvolupa la nova expansió econòmica de la Plaça Europa , la Fira de
Barcelona i l’Aeroport del Prat.
Aquest encaix no ha
estat fàcil i ha estat un caldo de cultiu per a l’aparició de grups intolerants
i neofeixistes que tracten de canalitzar
el malestar de la població cap a la culpabilització de l’immigrant. L’immigrant
es converteix en el culpable de tot el que ens està passant. Un argument
populista que explica la irrupció de PXC en el consistori.
Cal dir, fent
autocrítica, que el govern de la ciutat
va arribar tard, quan aquest fenomen era ja inevitable. Les lleis Barris a
Collblanc la Torrassa i La Florida-Pubilla Casas buscaven precisament pal·liar
aquesta situació, frenar la sangria de gent que fugia del seu barri, dotant al
barri de les inversions tan llargament reclamades per la ciutadania. Es va arribar tard, però hagués estat molt
pitjor de no haver intervingut. La inversió en aquests barris ha estat brutal i
ha millorat molt la seva qualitat urbana.
Amb tot això vull
dir, que si estàvem al 2007 en una
ciutat que planificava amb tranquil·litat i decisió el seu futur i afrontava la
recta final de la seva segona transformació:
-
Completant una xarxa d’equipaments
municipals de primeríssim nivell,
-
Abordant el soterrament de la gran
via i les vies de Renfe,
-
Projectant el nou districte
econòmic,
-
Impulsant nous projectes de medi
ambient, etc..per garantir el benestar de les generacions futures....
Al 2013 ens trobem
amb una realitat ben diferent;
Ara es tracta de resistir . Resistir per a no perdre el
que hem guanyat durant molts anys amb l’esforç de les generacions anteriors.
El que heu guanyat en més de trenta anys d’esforç
i lluita tota una generació ,
l’estem perdent, ens ho estant robant a
marxes forçades.
Avui hem de canviar
radicalment de prioritats. Canviar el rumb perquè ja no serveix el que havíem
aprés fins ara . Hem de ser molt més creatius, cercant noves aliances per a
poder continuar endavant amb el nostre projecte de ser una ciutat per a totes i
tots.
3º PART
Objectius
del mandat actual. Acumular forces i resistir. Més necessitats i menys
recursos; una ecuació difícil de resoldre
El concepte clau
d’aquest mandant per nosaltres és el de Resistència.
S’han hagut de replantejar els objectius programàtics i estratègics d’una
dècada per atendre la situació d’emergència social en la que ens trobem.
Aquesta i no altra és la nostra prioritat en aquests moments.
Hem mirat de
contrarestar les retallades de les altres administracions, reorientant i
prioritzant les polítiques municipals:
Destacant:
-
Uns pressupostos socials que
incrementen la partida, en Educació,
Benestar i Família i Promoció Econòmica que complementa les partides
destinades a les beques de menjador, escoles bressol i emergències socials,
especialment alimentàries, que han sofert
retallades des de el govern de la Generalitat i de L’Estat.
-
Austeritat i priorització de
partides. Ordenances fiscals amb bonificacions socials
-
La implicació directa en el
manteniment i ampliació de llocs de treball dependents de l’Ajuntament,
especialment en el nou model dels mitjans de comunicació de la ciutat. Present
en el PAM
-
La creació d’una oficina d’Intermediació
Hipotecària, que treballa amb les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca per
evitar els desnonaments i arribant a acords amb les EEFF
-
El manteniment malgrat tot de les
inversions compromeses: cine Romero, Torre Barrina, Mercat de la Florida,
Equipament Ana Díaz, Parc de la Serp, la Remunta, Urban Gornal.
És a dir, malgrat
tot, s’han garantit les inversions amb una economia municipal sanejada.
-
El treball de proximitat per
intervenir i mediar en el conflicte. Paper dels Districtes
-
Foment de la participació Ciutadana.
Consells de Districte i Consell de Ciutat.
-
El treball constant per exigir el
compliment de les inversions pendents de les altres administracions
-
El manteniment del dia a dia:
neteja, parcs i jardins, guàrdia urbana. És molt important mantenir el dia a
dia, garantir qualitat de l’espai públic, dels parcs i jardins, el funcionament
ordinari. Que tot continuii funcionant. No hem fet retallades. Manteniment de
les plantilles de les contractes.
Exemple Neteja i
neteja d’edificis.
Actualment, estem
abordant la incertesa econòmica que provoca les decisions de la troica i el
govern central. Escenari d’inversions....reforma de la llei de bases de Regim
local.
Malgrat l’estalvi,
7.4 milions d’euros, dificultats per invertir i endeutar-nos. Conseqüència de
la Reforma constitucional del PSOE-PP
Queda molt camí a
recòrrer en aquest sentit en el que resta de mandat: més austeritat i reducció
de partides supèrflues, estalvi energètic, eficiència....
A més a més, el
nostre grup i les organitzacions que el componen està donant suport actiu als
moviments socials que reivindiquen drets socials, educatius, laborals i
constitucionals: PAH, MUCE, Marees, 15M, Sindicats...
Perquè les mesures
actuals no són suficients si no hi ha un canvi polític. Podrem resistir un anys
més, dos...però si no girem la situació política, no tenim futur...No hi ha política sense mobilització
4º PART
Ara
toca resistir per poder transformar demà. Propostes de futur
Hem
de canviar i canviar-nos per poder afrontar el futur.
Estem en una situació en el que es fa
realitat aquella sentència de Gramsci: “lo viejo no acaba de morir y lo nuevo
no acaba de nacer”.
Vivim en aquest
moment de transició i hem de ser capaços de fer els canvis que permetin aquesta
transició a la ciutat.
És evident que des
de l’Hospitalet no podem canviar el món, però hi podem aportar solucions. No
podem estar de braços creuats esperant a que passi la tempesta
Entre la
resistència, allò que estem fent ara,i la transformació
local que hem de començar a preparar, sense esperar a que des de fora ens
vinguin les solucions, ICV-EUIA volem situar algunes idees força pel futur, el
que ens agrada definir com la necessitat
d’un gran acord social per un nou
projecte col·lectiu de ciutat. Un nou compromís per l’Hospitalet, desplegat
en 5 eixos:
PRIMER.- Un gran acord
per l’Ocupació i l’activitat econòmica. En el centre de les polítiques
actives, els 20.000 hospitalencs que estan a l’atur. Fem nostres moltes de les
propostes que feia en Mateo Hernández en el marc de LH ON sobre la
potencialitat metropolitana per atraure activitat econòmica, però hem d’anar
més enllà, identificant micro projectes de desenvolupament local,
fomentant l’autoocupació i el cooperativisme, sumant llocs de treball d’un en
un...en sectors com la petita indústria, els serveis, la investigació,
l’agricultura ecològica i la cultura...Dedicant inversió municipal per
incentivar l’activitat privada
SEGON.- Un gran acord per garantir els drets bàsics
de ciutadania. Cap persona sense habitatge, menjar ni escola. Hem d’activar
i canalitzar tota les xarxes de solidaritat i recursos públics i privats en
aquest sentit, orientant els pressupostos en aquesta direcció.
TERCER.- Un gran acord per la sostenibilitat econòmica
i la fiscalitat. Un acord ciutadà per fer viables aquests objectius que
permetin finançar els serveis i les inversions. Aportar a les finances
municipals en funció del nivell de renta, compromís per l’austeritat ben entesa
i orientar les inversions cap als continguts
i no els continents. Millor dedicar 1 milió d’euros a una activitat que pugui
generar economia que no tornar a refer no sé quin carrer o no sé quina plaça
QUART.- Un gran acord per un nou concepte de
l’espai públic i de la cultura en un sentit republicà. Res pública. El
carrer com a espai de creació i d’activitat col·lectiva que estructura el
nostre lleure, l’economia i l’aprenentatge a través de la cultura. Hem de
donar-li una nova dimensió als nostres carrers, places, ,parcs i als solars buits
i fer que allà hi passin coses....per a tota les famílies.
CINQUÈ.- i últim. Participació, participació i participació.
L’Ajuntament, millor dit, els polítics hem de donar un pas enrere. Menys
presència i més treball facilitador i estimulador de la iniciativa ciutadana.
Hem de facilitar els continents i estimular els continguts. No omplir l’espai que li pertoca a la
ciutadania.
Amb tota la humilitat
del món, creiem que ara més que mai, en una situació convulsa del present i de
profunda inquietud pel futur, la ciutat ha de prendre la paraula en defensa
pròpia i de les generacions futures, des de la lluita, el treball i el
compromís. Compromís per L’Hospitalet
Gràcies
