En defensa del nostre honor i credibilitat, prenc la paraula

Just quan fa tan sols una setmana del ple municipal i després de guardar un silenci prudent, he considerat oportú escriure aquestes línies per expressar la meva visió dels fets que s’han produït al voltant de l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament i que han comportant entre d’altres mesures, la necessària reformulació dels mitjans de comunicació local i conseqüentment, la no renovació del contracte amb la productora que realitza el servei de televisió a la nostra ciutat.

En primer lloc cal destacar que tot el procés ha estat absolutament desgraciat, amb una sèrie d’errors polítics i de comunicació per part de l’equip de govern, que a punt han estat de portar-se’l per davant. Tots dos partits de govern, PSC i ICV-EUiA hem comés errors que no ens podem tornar a permetre si volem arribar a bon port al final d’un trajecte, el d’aquest mandat que es serà llarg i molt dur per abordar el repte més important que té la nostra ciutat que no és un altre que evitar que caiguin tots els murs de protecció social que depenen de la nostra acció política. Són temps de resistir, d’aguantar les empentes que ens vindran per tot arreu. Apretar les dents i resistir.

El PSC es va precipitar en pretendre tirar endavant una proposta que no havíem discutit a l’equip de govern, i molt menys contrastat amb d’altres possibles alternatives. ICV-EUIA vam haver de reaccionar amb immediatesa i contundència davant la proposta anunciada en solitari per l’alcaldessa en roda de premsa, que pretenia tancar definitivament els serveis de radio i televisió locals, amb la no renovació del contracte de la televisió local i la presentació d’un ERO d’extinció laboral al conjunt de treballadors municipals de l’empresa pública La Farga, molts d’ells provinents de l’anterior patronat municipal.

ICV-EUIA vam anunciar que no donaríem suport a aquesta mesura. Ho vam dir per activa i per passiva a tothom qui ens va voler escoltar i vam formular la nostra proposta, les nostres línies vermelles, vam dir. Vam expressar la necessitat d’una reformulació dels mitjans de comunicació per adaptar-los a la realitat a partir de l’empresa pública La Farga. Les nostres línies vermelles passaven per no acomiadar a cap treballador municipal i replantejar-nos els mitjans a partir dels recursos humans propis. En cap reunió amb els comitès d’empresa, ni en cap declaració pública hem defensat mai la renovació del contracte de Televisió (hem defensat això sí, que no es suprimeix formalment el servei fins no abordar el debat de la reformulació). Ho saben els comitès d’empresa de la ràdio i de la televisió, ho saben els sindicats CCOO, UGT i el Sindicat de periodistes i ho sap el president de la Federació d’Associacions de Veïns, que ha estat convidat i ha participat en totes i cadascuna de les reunions que hem fet a EUiA per fer seguiment de la situació i prendre les decisions oportunes i que mai ens ha manifestat el contrari, ni en públic ni en privat fins el ple passat quan ens va acusar greument.

Perquè efectivament i malgrat tot, no és el mateix el cas de la ràdio que el de la televisió, ens agradi o no, no és el mateix. Els treballadors de la ràdio pertanyen a una empresa municipal, tenen una relació laboral amb una empresa de l’Ajuntament i és l’Ajuntament qui respon directament per ells; per contra, els treballadors de la televisió són treballadors d’una empresa a la que degut a la crisi, es decideix no se renovar-li el contracte. Uns professionals excepcionals dels que tinc la millor de les opinions i que han defensat el seu lloc de treball fins a l’últim moment de la millora manera que han pogut. Però malgrat això, no és el mateix. De la mateixa que no parlem de tots els treballadors que s’han quedat sense feina per la no renovació d’altres contractes amb l’Ajuntament o els que es quedaran sense feina per la reducció del pressupost d’inversions, que passarà de 15 a 6 milions d’euros al 2012. Recordem que la Llei d’Estabilitat pressupostària, que tant defensen PP, CIU i PSC, no ens permet endeutar-nos per sobre del capital amortitzat.

Aquesta ha estat la nostra línia des del principi de la crisi iniciada el 28 de novembre amb la roda de premsa de l’alcaldessa. I val a dir, i cal recordar-lo per fer justícia a tot el procés, que hem aconseguit reconduir la situació i fer valdre els arguments compartits, amb els sindicats. Es va retirar l’ERO, no s’ha portat a aprovació del ple cap dictamen sol·licitant la supressió del servei de ràdio ni televisió, els 24 treballadors de la Farga han mantingut el seu lloc de treball i al gener s’iniciarà el procés de reformulació dels mitjans en el que participarà el comitè d’empresa i la negociació amb tots els treballadors de la Farga, en el marc de la negociació de conveni de les mesures adients per tal de garantir el servei al llarg de tot el mandat. D'altra banda, hem aconseguit el compromís de reduir el 30 % la plantilla de càrrecs de confiança, la reducció dels sous de regidors i alts càrrecs o la implantació d’un pla d’eficiència entre d’altres mesures que hem acordat en el marc de la negociació de pressupostos, per fer viable el nou model de mitjans. Aquest és el que s’ha aconseguit.

Perquè només ha transcendit la notícia de tancament de la televisió, o de l’actual televisió caldria matisar (no està del tot descartat que puguem tenir un altre tipus de televisió en el futur)? És obvi que els professionals de la productora Lavinia que presten el seu servei a la televisió municipals són els grans damnificats d’aquesta situació, que tenen motius per sentir-se maltractats comparats amb els de la ràdio i que han posat totes les seves energies en denunciar amb tota la força la seva situació. Tots haguéssim fet el mateix en el seu lloc. Aquesta és una situació que em dol particularment. Professionals amb els que he compartit molts moments al llarg dels últims anys, als que tinc tot el respecte i l’estima i als que no hem pogut protegir com ens hagués agradat, de la mateixa manera que als de la ràdio. És evident que ells no podien estar satisfets amb allò aconseguit i que s’han sentit decebuts per les expectatives que havíem pogut crear. I és en aquest punt on el meu grup, i qui els escriu en particular, ha comés també els seus errors.

El primer lloc, la meva intervenció poc matisada en el ple del 2 desembre. Un moment en el que recordem-ho, les negociacions amb el PSC estaven trencades i tot estava pràcticament perdut: la ràdio i la televisió, els treballadors de la productora i els de la Farga. Era el moment del cop de puny a la taula per fer retrocedir el PSC en la seva decisió i cabien poc matisos. Mirat amb perspectiva, segurament hauria d’haver estat més explícit en precisar les nostres línies vermelles, en comptes de donar-les per sabudes per tothom., Si ho hagués fet així ningú no hagués pogut utilitzar les meves paraules fora de context com sí s’ha fet després. Les meves paraules probablement van generar l’expectativa de que podríem evitar-ho tot i fer quadrar els números, però mai vam afirmar que defensàvem el manteniment de l’actual contracte de la televisió. Això no ho podrà dir ningú. No ho hem fet ni en públic ni en privat.

El segon error del que s’ha parlat, la maleïda moció. És cert que va ser una suggerència meva en acabar aquell ple, suggerència una mica a la desesperada amb la intenció de posar tota la carn a la graella per reobrir les converses. Una suggerència que parlava d’una “pròrroga” del servei de televisió, que no del contracte, com s'ha dit, en tant no es definís el nou model ( es tindrà definit pel mes de març). Una moció que el meu grup també va considerar presentar i que va desestimar tot just passat el pont de la constitució en reobrir-se les converses amb el PSC.

Des de llavors, la moció ja no tenia sentit, perquè vam situar el debat sobre la pròrroga del servei a la taula de negociació. Passat els dies, quan vam contrastar que tècnicament era inviable aquesta pròrroga, ho vaig traslladar personalment i conjuntament amb el portaveu del PSC, al president de la Federació d’Associació de Veïns, (allò que ell ha anomenat després com a pressions), i al comitè d’empresa de la televisió, al qual li vam oferir mantenir una taula de diàleg després del 31 de desembre per obrir una borsa de treball per a que els actuals treballadors de l’empresa tinguéssim preferència si un cop definit els nous mitjans, la Farga necessités incorporar alguna persona.

Aquests són els fets que van esdevenir des del 28 de novembre, data de la roda de premsa de l’alcaldessa i el 20 de desembre, data d’aprovació dels pressupostos. La resta ja ho coneixen, la protesta ferma i sobretot, legítima dels treballadors de la televisió, i la crítica cap a l’equip de govern. ICV-EUIA assumeix la decisió final i assumeix els seus errors que he tractat d’explicar més amunt. Hem actuar en tot moment amb total transparència i amb la millor de les intencions. Hem arribat fins a on era possible arribar aconseguint molt més del que haguéssim somniat aquell 28 de novembre. Assumim les crítiques, però no podem acceptar els insults ni les acusacions al nostre honor i credibilitat. Si haguéssim actuat pensant en les poltrones com diuen alguns, creieu-me que fa dies que haguéssim llençat la tovallola deixant en minoria al PSC, per ocupar la nostra cadira a l’oposició.

Si haguéssim fet això, probablement avui tothom parlaria de la nostra coherència, però els pressupostos s’haurien aprovat amb d’altres suports (consultin la intervenció del portaveu del PP a l’últim ple) i l’ERO de la Farga s’hagués tirat endavant amb 24 treballadors més al carrer. Hem mantingut una setmana de silenci, però arran d’algunes imprecisions i acusacions del tot imprecises i poc rigoroses cap al nostre grup, he cregut necessari fer el meu relat dels fets, d’un mes desgraciat que hagués pogut estar d’una altra manera sí des de l’ inici de tot plegat s’hagués pres la decisió que s’ha acabat prenent finalment, i ens haguéssim dedicat a explicar un pressupost just i necessari que dobla, per exemple, la partida en polítiques socials per l’any 2012. Salut i sort, la necessitarem per l’any nou.

Discurs Ple de Constitució del 9è Ajuntament democràtic

Alcaldessa, conciutadanes i conciutadans, amigues i amics, regidores i regidors. M'agradaria haver pogut començar la meva intervenció d'una altra manera, però avui hem de parlar, encara que no sigui molt comú, d'un fracàs col·lectiu. El fet que en aquestes eleccions municipals un 50% de la ciutadania no hagi participat i que tinguem a les portes dels ajuntaments de tot el país i al nostre també, milers de ciutadans indignats manifesta un greu fracàs, un greu desencís que ha patit la nostra democràcia en tant sols 30 anys. Perquè sí, la nostra democràcia ha estat devaluada i agredida pels mercats i la covardia d'alguns poders públics.

Però hem de fer-ho, hem de parlar d'aquest fracàs si volem tornar a guanyar qualitat democràtica algun dia. Perquè es menysprea la democràcia quan un govern s'agenolla davant la cobdícia dels mercats i deixa als ciutadans desprotegits davant la crisi. Es menysprea la democràcia quan unes institucions europees es posen també al servei de les institucions financeres mundials. Quan acceptem el cinisme de les grans corporacions bancàries i econòmiques que continuen acumulant beneficis immorals alhora que exigeixen més sacrificis als de sempre. Es menysprea la democràcia quan les mútues privades comencen a desmantellar la nostra sanitat pública mitjançant un govern subaltern. Els mercats, els poders financers, el capital han assestat un cop de puny contra la democràcia i la sobirania popular.

I davant d'això, avui molts ens preguntem de què servim els partits polítics, de què serveixen les campanyes electorals i els programes polítics? De què servim si com ha passat recentment, la política econòmica la marquen els mercats financers i no els governs? Què pintem els ciutadans en aquesta democràcia? A qui representem realment nosaltres, els representants públics? Són preguntes que s'estan fent també, a les seves assemblees, els milers d'indignats de tot el país, la generació millor preparada de la nostra història abocada a un futur sense esperança. Són preguntes que ens hem de fer urgentment, si volem tornar a guanyar més democràcia en algun moment. Si volem conquerir la nostra democràcia real, si volem conquerir la sobirania popular. Si volem que aquesta Constitució i aquest Estatut d'Autonomia que acabem de prometre tant solemnement no siguin paper mullat.

Perquè la ciutat ha canviat en quatre anys, i molt, malgrat l'esforç inversor més important de la seva història. La ciutat està patint les conseqüències més nefastes de les polítiques neoliberals. I quan dic la ciutat, dic els seus veïns i veïnes. L'atur estructural, la precarietat laboral, els problemes per accedir al dret constitucional de l'habitatge, unes pensions insuficients per viure amb unes mínimes condicions de dignitat. Quan parlo de la ciutat, parlo també de la política de retallades que estem començant també a patir, a la sanitat pública, a l'educació....

El repte que tenim avui i aquí no és un altre que el d'articular una resposta per enfortir els murs de contenció que ens permetin resistir de la millora manera possible les envestides de les polítiques neoliberals. Garantir la protecció a les famílies que pitjor ho estan passant en aquests moments. Garantir la manutenció, la sanitat, l'educació, l'habitatge ha de ser la primera prioritat del nou govern municipal. El proper govern haurà de blindar, i de quina manera!, les polítiques socials, davant d'un escenari de retallades i uns ingressos encara més minsos dels que tenim ara.

Però també hem de tenir un paper més actiu a l'hora de generar ocupació. És imprescindible cercar una estratègia econòmica. Arribar a un gran pacte local per l'ocupació amb els agents socials i econòmics de la ciutat per cercar una nova estratègia econòmica basada en la recerca, la innovació, les energies renovables i l'atenció a les persones.

"Tenemos que conseguir el reto de la plena incorporación a la sociedad de toda la ciutadanía que ha llegado a l'Hospitalet estos últimos años. L'Hospitalet no tiene un reto más urgente ni más importante que éste si no quiere convertirse en el futuro en una sociedad fragmentada y eso debe hacerse poniendo más recursos en la educación, en la sanidad, en los servicios sociales, para no fomentar una competencia de clase que fragmente a la clase trabajadora, pero tiene que hacerse también desde la política, desde las ideas, desde los valores. Necesitamos un nuevo pacto por la inclusión de la nueva ciudadanía que implique a toda la ciuda, a todas las entidades, que nos comprometa a todos y a todas para fortalecer una identidad colectiva, ciudadana, de pertenencia a la ciudad, una ciudadanía plena en derechos, deberes y oportunidades. Debemos también combatir con determinación las actitudes xenófobas y racistas trazando una línea roja, un cordón sanitario que deje solo a todo aquel que amenace con romper esa convivencia. Desde aquí, hago un llamamiento en nombre del grupo d'ICV-EUiA para ponernos manos a la obra en esta tarea tan difícil, tan importante y tan urgente."

Aquestes paraules que acabo de pronunciar són una part de la meva intervenció en aquest mateix ple, el dia de la constitució del consistori ara fa quatre anys. El fet que avui tinguem en aquest ple un partit que és l'expressió política de la xenofòbia i el racisme, és una senyal clara de que també aquí el nostre model de societat ha sofert un fracàs. Perquè no s'ha fet tot el que s'hauria d'haver fet. Els Ajuntaments hem estat molt sols en aquesta lluita. Molt sols i desemparats. I nosaltres, ICV-EUIA, també ens hem quedat moltes vegades sols clamant en el desert, defensant aquest gran pacte per una convivència de drets i de deures que no criminilalitzés a ningú que continua sent una necessitat urgent.

Però, amigues i amics, nosaltres no ens donem per vençuts. Acumulem massa anys de lluita i de treball per una ciutat més justa com per llançar la tovallola. La nostra força política, hereva del PSUC i altres, acumula massa anys de dignitat forjada en la lluita contra el franquisme i en la defensa de les llibertats com per deixar que la història ens la escriguin altres. Estem convençuts que aquesta ciutat està en condicions de tornar a guanyar el futur, de tornar agafar en les seves mans el seu destí. Com ho va fer l'any 79 amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics. Estem vivint de nou uns moments històrics i no estem en pitjors condicions que aleshores. Si ho vam fer llavors amb la participació d'una ciutadania activa, crítica i compromesa, no tingueu cap mena de dubte que ho tornarem a fer i a aconseguir.

Polítiques socials, ocupació i convivència han de ser els grans principis rectors del nou mandat. Señora Alcaldessa, avui el nostre grup ha donat un vot de confiança a la seva candidatura com a Alcaldessa. Un vot confiança basat en les converses que fa setmanes que s'estan produint entre el seu partit, el PSC i la nostra coalició (ICV-EUiA). Un vot de confiança basat en l'acord sobre les línies estratègies de futur que aquesta ciutat necessita i el repte de plantar cara a aquesta situació adversa des de les polítiques netament d'esquerres i progressistes. El seu grup i el nostre sabem que no serà fàcil,que haurem de fer un esforç important per prioritzar les polítiques realment importants, que haurem de fer un esforç important per reorientar les polítiques públiques en el territori des de la proximitat i la gestió del conflicte. Vostès i nosaltres sabem que no serà fàcil continuar mantenint un esforç d'inversió pública important en un escenari advers. Però senyora Alcaldessa, vostè sap que sempre ens trobarà en direcció contrària a les polítiques neoliberals, perquè continuem creient en aquesta ciutat i en la seva gent i en una societat justa i equitativa on tothom tingui igualtat d'oportunitats.

 

Alcaldessa, avui té el nostre vot de confiança basat en el convenciment de que sabrem posar-nos d'acord sobre la concreció d'aquestes polítiques i fer un govern fort de les esquerres que convoqui al conjunt de la ciutadania a acompanyar-nos, a fer seu aquest govern i aquest objectius per tornar a conquerir el futur. I estem convençuts de que ho aconseguirem. Perquè com diu l'escriptor Eduardo Galeano: "nuestras manos están vacías, pero son nuestras" . Moltes gràcies.

 

7532 raons

Faig aquest escrit l'endemà de les eleccions. Després d'una nit llarga d'anàlisi i conversa amb la gent de la nostra candidatura. Tenim una sensació agredolça. Estem satisfets perquè enmig d'un gir cap a opcions de dretes a tot l'Estat i a la nostra ciutat, hem resistit. Estem satisfets també, perquè la pèrdua de la majoria absoluta, que ha mantingut el PSC durant 28 anys, obre la nova etapa que la ciutat necessita i això és una bona notícia.

Però no puc amagar que estem tristos per l'entrada d'un partit polític que ha basat el seu programa polític en l'odi i l'exclusió cap als immigrants. Una opció política amb un programa racista, al més pur estil del neofeixisme europeu. I això és una molt mala notícia. Una mala notícia perquè només podrem afrontar amb èxit els problemes de la ciutat des de la unitat social i política. L'Hospitalet necessita un govern que es posi al servei de la protecció dels més febles, d'aquells que estan patint les conseqüències més cruels de la crisi, i ho faci amb el compromís i la participació de tothom per buscar solucions.

Tinc esperança, tenim esperança, perquè la recta final de la campanya ha coincidint amb l'esclat del 15-M, de les acampades a tot l'Estat, a la Plaça Catalunya i a la Plaça de l'Ajuntament de la nostra ciutat, que demanen una Democràcia real, que no estigui sotmesa als poders econòmics. Perquè no ens enganyem, la davallada del PSOE-PSC a tot l'Estat ha estat com a conseqüència de la política econòmica d'un govern al servei dels especuladors financers que ha posat als treballadors a la picota.

La lluita continua. Serà un mandat molt complicat en el que convé no despitar-se. El combat no és entre l'immigrant i l'autòcton, sinó entre el poder econòmic i la classe treballadora. Entre els de dalt i els de baix. Com sempre, continuarem lluitant, tenim 7532 raons per fer-lo.

L'H es mereix més

El proper 22 de maig la gent de L’Hospitalet decidirem qui volem que governi el nostre Ajuntament. És una cita important perquè és el moment de decidir el futur de la nostra ciutat en uns moments especialment difícils.

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) volem un L’Hospitalet on tothom pugui portar a terme el seu projecte de vida, amb autonomia i en plenes condicions d’igualtat. Una ciutat sense pobresa ni exclusions, que reconegui drets i benestar per a tothom i que faci front als efectes provocats per la greu crisi econòmica, amb austeritat i prioritzant el manteniment dels serveis públics i l’atenció a les persones.

Volem una ciutat amb un model econòmic i urbà sostenible, que no especuli amb el territori. Una ciutat que genera llocs de treball i economia local. Una ciutat habitable, on tothom se senti orgullós de viure a l’Hospitalet, amb qualitat de vida, amb zones verdes i sense contaminació. Una ciutat on els nostres joves no hagin de marxar perquè trobin aquí les possibilitats per construir el seu projecte de vida.

Una ciutat oberta, amb participació, amb una convivència basada en el respecte. Una ciutat de drets i deures, de riquesa i diversitat, on la seguretat estigui lligada a la prevenció, a la proximitat i al diàleg. Una ciutat on ningú se senti exclòs i trobi el seu espai des del respecte a l’altre.

ICV-EUiA som gent com tu. Gent que defensa les seves idees amb coherència i honestedat. Gent que defensa els teus drets amb treball i compromís. Gent amb propostes i experiència per millorar L’Hospitalet.

És per això que et demano el teu suport. Tinc la convicció que a L’Hospitalet podem canviar les coses. La candidatura que tinc el plaer d’encapçalar és una candidatura de persones com tu, compromesos amb aquesta ciutat, disposats a donar el millor de sí mateixos per fer que les coses canviïn. No et resignis i posa el teu vot en joc. Ha arribat el moment i amb tu, serà possible. Perquè l’Hospitalet mereix més.

A saco

El govern dels millors encara no ha fet ni els 100 dies però ha tingut prou amb 60 per deixar ben clar els seus objectius. El govern de Mas ha entrat a saco per desmantellar l'obra del govern anterior i canviar el model social del nostre país.

Mas i els seus escollits tenen ben clar qui són els seus. Anuncia la retallada de places de professorat de l'escola pública, però incrementa els concert amb les escoles d'elit. Anuncia la paralització de la construcció d'hospitals públics però incrementa el concert amb la sanitat privada. Anuncia retalls en el transport públic però afavoreix el transport privat. Mas i els seus tenen molt clar els interessos que defensen i no dubten alhora d'escollir les polítiques que beneficien les classes més acomodades.

El govern dels millors és un govern al servei dels poderosos, al servei dels mercats financers i especulatius. L'alumne més aplicat del neoliberalisme ortodox després de Zapatero. En poc mes de dos mesos ha deixat ben clar que vol acabar amb l'obre del govern d'entesa i posar les coses on eren el 2003. La seva obsessió amb el govern anterior i els seu dogmatisme és tal que fins i tot, ha pres una mesura com la supressió del límit dels 80 km/h, sense tenir en compte els informes a favor de la mesura dels tècnics del propi govern.

Són temps complicats i els que venen ho seran més, encara. L'onada de retallades de l'Estat del benestar que ens ve des de Madrid i des del Palau de l Generalitat no ens deixen un altre camí que la resposta unitària en la defensa dels interessos col·lectius. És l'hora de reivindicar els Ajuntaments com a l'última trinxera en defensa dels serveis públics. Allà ens trobareu.

 

 

 

Alfonso Salmerón

Regidor Portaveu d'ICV-EUIA

 

Fins sempre, amic Mario

El passat 17 de de febrer ens va deixar en Mario Sanz, portaveu del PSC i primer tinent d'Alcalde del nostre Ajuntament després d'una llarga lluita contra el càncer. Avui trobem a faltar la seva columna en aquest espai del diari i crec que és de justícia dedicar-li la nostra a la seva memòria.

Mario va ser moltes coses, regidor de dos districtes diferents, regidor de particpació ciutadana, tinent d'Alcalde d'Educació i Cultura, diputat provincial, president de l'Institut del Teatre. Va ser moltes coses, però sobretot una persona que s'estimava a la seva ciutat amb veritable passió i al seu partit.

He compartit moltes experiències amb ell, com a portaveus dels nostres grups polítics i com a socis de govern. Hem discrepat molt però també hem arribat a bons acords pel bé de la ciutat. Era un treballador incansable, meticulós, dur en la negociació, tossut i capficat. Sempre exploràvem fins al final les possibilitats d'un pacte en una moció o en un projecte de ciutat, però si finalment, l'acord no era possible, tenia l'elegància i el tarannà democràtic necessari que permetia que poguéssim continuar treballant plegats l'endemà amb un nou objectiu. Aquest era segurament un dels seus millors valors en política.

La seva pèrdua és una pèrdua irreparable i una injustícia. Ens deixa probablement en el millor de la seva vida. Va lluitar fins al final contra la seva malaltia sense deixar les seves obligacions ni un sol dia. La seva passió per la política i la ciutat li van ajudar segurament en el seu combat contra el càncer. ICV-EUIA hem perdut un company de consistori, i un aliat en tants projectes compartits, però també un amic. La ciutat perd un polític jove i compromès que tenia moltes coses a dir encara. Des d'aquí vull donar un cop més en nom del meu grup el condol a la seva dona, la seva família i el seu partit. Compañero y sin embargo, amigo, querido socio, no t'oblidarem.

23-F. Trenta anys després

Avui fa 30 anys de l'intent de cop d'Estat de Tejero. Fa 30 anys que als lluitadors antifranquistes se'ls va glaçar el cor al veure aquell guardia civil baixet i amb bigotis que amb pistola en mà irrompí al Congrés.
Sembla que sigui ahir, però han passat trenta anys. Trenta anys de llums però també d'ombres. 30 anys de consolidació de les institucions democràtiques, d'estabilitat política i d'alternances al govern.
Però trenta anys també de decepcions. Decepció per l'incompliment sistemàtic de la Constitució, sobretot en el seu articulat més social com el dret a l'habitatge i a un treball dignes. Decepció per una llei electoral que es carrega el pluralisme polític i decepció sobretot, perquè 30 anys després d'aquell intent de cop d'Estat continua sense fer-se justícia amb els centenars de milers de morts i desaparegut a mans del dictador.