La banca i moltes de les grans empreses continuen obtenint beneficis d'escàndol, a Catalunya hi ha 1.427.000 persones amb salaris inferiors als mil euros, prop d'un 40 % dels assalariats.
D'altra banda, el mes de gener l'atur a Espanya ha tornat a superar els 4 milions de persones, mentre Catalunya ha registrat les pitjors xifres arribant al 17 % de la població activa. És un fet que la situació econòmica espanyola no millora. El país que presideix la Unió Europea serà l'únic país europeu que continuarà en recessió al llarg de 2010.
Mentrestant, el govern espanyol ha començat a cedir davant les pressions dels poders econòmics, FMI i banc mundial, que li exigeixen retallades de drets socials i laborals. L'anunci d'allargar la jubilació fins els 67 anys i d'ampliar el càlcul de la pensió fins els 25 anys, així com la reforma laboral anunciada són alguna cosa més que un globus sonda, signifiquen un canvi d'orientació en la política del govern que sembla disposat a que els treballadors i treballadores continuïn pagant els plats trencats de la crisi. Si el govern continua per aquest camí, el conflicte social està servit.
La resposta per part de la nostra coalició, davant ha estat ferma i contundent. No permetrem que s'utilitzi la crisi per a retallar els drets dels treballadors. Els sindicats tenen tot el nostre suport a la taula de diàleg social. Cal generar ocupació i no empobrir encara més les classes populars. Els beneficis empresarials i els diners públics han d'anar a la generació d'ocupació i no a la banca ni als sous milionaris dels directius. Cal una resposta majoritària, contundent i unitària dels treballadors i de les treballadores. La sortida està a l'esquerra.
