Cal parlar clar. Els resultats que hem obtingut no són els que esperàvem. Estic decebut. No cal amagar res. L'abstenció ha perjudicat sense dubte, com a tothom. Però aquests resultats, pèrdua de dos punts i mig de percentatge i un regidor (una regidora, encara dol més) estan molt per sota de les nostres expectatives. Esperàvem consolidar el tercer regidor i aspiràvem al quart. Res d'això ha estat possible. A més a més, el PP ha guanyat un i el PSC fa més gran la seva majoria absoluta. Passem a ser la quarta, i última força de l'Ajuntament, i ERC desapareix.
Ara cal fer una reflexió tranquila però profunda. No només a la nostra ciutat, la baixada expressa una tendència a bona part de les grans ciutats de l'Àrea Metropolitana, i a tres de les quatre capitals de província. La nostra baixada és molt semblant a la de Barcelona, Cornellà o Sta. Coloma, per posar alguns exemples. Cal reflexionar a fons, aturar-se per continuar endavant. Des d'aquí, us agraeixo les vostres opinions al respecte.
7 comentaris:
Ànims Alfonso!
L'Hospitalet necessita una esquerra coherent com la que feu vosaltres (molt diferent a la de ERC).
A mi també m'ha sorprès els resultats però la vostra feina a l'Ajuntament ha estat bona i espero que hi seguiu treballant amb els socialistes impulsant polítiques socials i millorant la ciutat dia a dia.
Salut!!!
ja se que és difícil, però no doneu els 5 vots per perduts, encara pot saltar la sorpresa i les conseqüències son importants: Poden pasar a Enfortir un govern d'esquerres amb 20 regidors o donar el 5è a la dreta incendiaria de Del Río.
Hola Alfons, sóc el de la proposta del tramvia. Et vull fer dos comentaris: sobre les MUNICIPALS 2007 i sobre el TRAMVIA.
MUNICIPALS 2007
El primer és que sembla que hi ha una tònica general en culpar els polítics del fracàs causat pels abstencionistes. Al marge dels errors que pogueu cometre com a éssers humans i assumint que no arribareu a una perfecció inexistent en altres feines i disciplines (metges i fontaners també la caguen), penso que aquest fracàs és únicament conseqüència de la nostra societat egoïsta, còmoda i bastant maleducada.
En pocs països com el nostre la gent té tan mala imatge dels polítics. Piensa el ladrón que todos son de su condición. Molts votants van canviar responsabilitat per platja. És cert que la dialèctica Rajoy-ZP és cansina i agobia, però hi ha desenes de formacions polítiques que no haurien de restar esquitxades per això. Una mostra d'això és la debacle de Ciutadans, una força política que se les dóna de lluitar contra els polítics tradicionals. També hi ha candidatures pels insubmissos. La gent no pot dir que no vota perquè sempre surten els mateixos o perquè no té alternatives que s'ajustin a ells. Això globalment és una farsa d'exculpació col·lectiva. No et demano que critiquis els que algun dia et poden votar, però jo que no sóc polític i conec em general el vostre treball, i em nego a carregar-vos el pes de l'abstencionisme. Els votants d'esquerres som, de vegades, irresponsables i despreocupats. Els de dretes també, però menys, i això s'ha reflectit en les urnes. Relativitzeu la vostra part de culpa. Una recomanació per les properes eleccions? Promeses realitzables concretes als cartells municipals. La gent fuig dels missatges generalistes o poc entenedors. L'altre seria votar en hores de feina donant 4 hores lliures a la feina. Ma mare diu que això seria molt efectiu, i ella pobra no té gaire coneixement, però és molt intuïtiva. També seria oportú, degut a la deslocalització dels llocs de treball, poder votar a qualsevol escola. Però insisteixo, això no arreglarà el problema estructural de la nostra societat de nou rics i irresponsables, sempre relativitzant, a una proporció de gent.
TRAMVIA
L'alcalde més votat d'Espanya és el socialista a Parla (Madrid). Amb el tramvia, ha aconseguit reinventar una ciutat força perifèrica i plagada de cotxes. En 4 anys podeu iniciar les obres. Cal molta reflexió prèvia i anar sobre segur, per no variar el projecte a mig camí com desgraciadament ens va passar amb el Trambaix, per cert el transport més exitós de la superfície a BCN. He llegit que heu inclòs la proposta al vostre programa. Fora bo estudiar una alternativa a l'Eix Bellvitge - Pubilla Cases via Torrent Gornal, i és fer-ho via Isabel La Católica ( semblant a actual L14). Els motius són diversos. En el primer traçat plantejat ja es construirà la línia 9, i en l'eix de la L14 tenim una demanda assegurada per la bona marxa de l'autobús, que avui circula desprotegit en mig del trànsit. Es podria resoldre l'enllaç amb Renfe l'Hospitalet construint un nou accés a aquesta estació pel costat de La Farga, donant a més més accessibilitat al transport públic. Segur que aquesta proposta us farà diferents i més forts al Consistori.
BUS
No tot és tramvia. Els busos de Rosanbus tenen molts problemes diaris. Caldria fer una auditoria de problemes i aplicar part del pla de mobililitat als punts negres del nostre transport públic urbà. He vist que heu fet carril bus a l'entorn de la Plaça Europa, el primer carril bus de l'Hospitalet. Felicitats. ICV-EUiA hi ha estat al darrere? Si no és així penso que estaria bé que ajudessiu a estendre aquesta mesura.
Gràcies per la vostra feina i endavant!
Lamentem que el resultat hagi estat aquest. Una llàstima... Araq cal que reflexioneu de debò.
Les causes? moltes i complexes, es clar. Tendències generals, l'abstenció, la ciutat i per suposat, també l'actitut d'ICV a l'Hospitalet (alguns dirien la no-actitut d'ICV)
Be, ens queden quatre anys per a modificar això.
Els uns i els altres
http://domingo.balearweb.net/
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Els tindré molt en compte
Lamento el resultado.
Creo que estabáis haciendo una buena campaña.
Sin ánimo de increpar, pero no he entendido que en unas pancartas se te viera a ti y en otras a Lluís. Si eras tú el primero de la lista habría que ser coherente y presentarte a ti a la ciudadanía, y también, cómo no, al grupo que iba en la lista.
Igual es un tema para que lo habléis dentro de la coalición. Dar una imagen de rivalidad de cara a fuera quizá no sea lo más conveniente.
Por cierto, a nivel estético. Me gusta mucho la fotografía de este blog: tú mirando fijamente a la cámara con el ayuntamiento detrás. Podríais utilizarla más.
ricard,
Te aseguro que no soy de la parte desinteresada de la política, pero me faltó poco el domingo pasado para no ir a votar.
Motivos? La percepción que se tiene desde la ciudadanía de que la clase política es un ente uniforme y ajeno a la voluntad popular que tan sólo se reconocen diferentes entre ellos mismos.
El abstencionismo es una crítica tanto como puede serla el voto en blanco. Pero la clase política hace oidos sordos a esta. Prefieren pensar que se trata sólo de desinterés. Así intentan engañarse y engañar.
Muchos compañeros de la facultad, a pesar de tener ideales políticos "democráticos", no votan. No es desinterés político.
Es que, entre los partidos represetntados, ya no hay ideas de raíz, no hay coherencia. Ahora sólo quedan propuestas. PP=4000 habitajes públicos, PSC=4400, ICV=5000. Pero PP o PSC me bajan los impuestos y me ponen más policía. No tiene sentido.
Carlos,
Es cierto, da la sensación que sólo se va al poder (por Ciutadans), a conservarlo. Porque no hay ni una sóla reforma ni propuesta que vaya en contra de los partidos con representación (me refiero, al poder de los mismos). No sé para qué sirve tener un parlamento (o la forma que pertoque) si una persona decide qué vota el grupo parlamentario y el resto siguen la orden. Eso es de lo más absurdo, sólo hace que alejar al ciudadano de las ideas de ese partido (ya que sólo hay una) y derrochar dinero inútilmente (para qué tantos escaños si deciden 3 o 4? que se pondere la opinión de esos 4). Por supuesto, nadie quiere que decidan cuatro, pero sin listas abiertas ni nada parecido, no tiene sentido.
¿Por qué no hay propuestas en este sentido? Porque los partidos representados perderían el control.
¿Por qué la gente no vota a partidos blancos/descontentos...? Para empezar porque ni los conocen, porque no tienen acceso a los informativos o a los debates (por lo tanto, nunca pueden contrastar sus propuestas con la de los partidos grandes).
Segundo, porque tal y como está la ley electoral, que un partido pequeño llegue al parlamento (o la cámara correspondiente) es una auténtica odisea, ya que el Método de Hondt favorece a los partidos mayoritarios.
Y si no acceden, no tienen publicidad (no tienen empresas que les sufrague gastos), etc. ¿Cómo se dan a conocer?
¿Caso ciutadans? Sin dinero, está claro que no hubiesen llegado a ninguna parte. Y, por si fuese poco, la llama se ha encendido a duras penas y en seguida todos quieren apagarla. Nace un partido nuevo (sea de la tendencia que sea) y todos los poderes fácticos se lanzan a su yugular. No los voto, pero me hubiese alegrado que entraran en el ayuntamiento. Una voz más, más diversidad, más riqueza. Esto último parece razonable pero es justo lo contrario de lo que se dice desde los partidos representados.
¿Y sin publicidad? Sus nombres aparecen en algún sitio, pero encontrarlos no es fácil. ¿Intentaste averiguar cuales eran todos los partidos que se presentaban a las municipales de Hospitalet? ¿te resultó fácil? porque a mí no (en canal-h había que pasar por 2 o 3 páginas antes de llegar a esa), en cambio a los cuatro o cinco de siempre los veía por todas partes.
Todos con el mismo discurso vacío: tú decides, confianza,...
todos con lo mismo:
habitaje, wifi... Y después veremos si realmente se hace algo de esto. Porque para empezar, el wifi tiene problemas legales para su implementación pública y no sé como lo resolverían.... (nadie dice nada , la cosa es prometer...).
Podría seguir ad infinitum... Pero la conclusión es clara. La abstención no se debe a un desinterés en la política sino a un desinterés en las políticas.
Que no se engañen, que no nos engañen.
Segurament analitzar l’abstenció i la desmobilització és quelcom complex, però a mi m’agradaria apuntar alguns fets que considero rellevants des del meu punt de vista de ciutadà, sense afiliació, però sí compromès i votant ‘fix’ d’aquesta candidatura perquè considero que és la que defensa millor els meus ideals:
1.- Societat apalancada
És obvi que la gent que ara té de tot i que sempre han viscut en democràcia doncs no valorin tant el dret de votar com el dels nostres pares i nosaltres mateixos quan érem sota el regim de Franco. O no podíem parlar català per exemple. Això ha estat simplement oblidat per molts. Només per aquest respecte, una opció de vot en contra de tot fora el ‘blanc’ i no el passar de tot i anar-se’n porai o quedar-se a casa. Avui es parlava per la ràdio de l’efecte de ‘dia de platja’ com a alternativa. Potser. Abans les eleccions eren en dia laborable. O que es facin el 2 de febrer, a 3ºC, a veure què passa.
2.- Societat confusa
Dins el segment dels que van a votar, l’efecte ‘distracció’ de partits mimètics que a la taula són en igual nombre de paperetes, segur que despista a l’elector no avesat. És el cas dels ‘verds’ del Sr. Oms (verds camaleònics? O verds que surten quan convé?, en tot cas verds que despisten) que segur han tret més de 5 vots (demaneu revisió!) a la vostra candidatura. Igual diuen que els ha passat a ERC aquí amb un partit republicà.
3.- Societat frívola
Soc fan de fa anys del programa Minoria Absoluta de RAC1, ara amb versió audiovisual en forma de Polònia a TV3. El que per mi és una sàtira genial segur que a ulls d’alguns ha convertit en més reals a aquells personatges que als polítics de debò: en Mas pentinant-se, en Duran que vol un ministeri, en Maragall ressentit, o en Saura i la Mayol com una parella de freakys antisistema tota l’estona en plan ecologista cuidant del julivert. Poc o molt això cala. Si afegim esdeveniments com temes del paper que han fet en relació a successos amb okupes o fins i tot amb la gestió de la conselleria d’Interior (caramel enverinat?), doncs el còctel està servit. Lo frívol esdevé la realitat virtual perquè és més divertit que la realitat. Malgrat acosta la política als ciutadans, fora un bon tema d’estudi sociològic quin paper tenen aquests programes (alguna pregunta més a CatRadio, aquest etc...) en l’opinió general. Per mi són genials. El problema és que algú comenci a pensar que Franco era un tipus simpàtic.
De 3 a 2.
Suposo que el desastre no hagués estat tan gros si no s’hagués perdut el 3r regidor. Són 5 vots que es poden ‘revisar’. Igualment, un fet com aquest hauria d’animar i fer pensar a aquells que al final, per mandra o el que sigui no van anar-hi a votar. Fora bo una anàlisi per zones, barris etc... Jo, a Sant Josep, si no hagués estat per les banderoles no m’assabento que hi ha campanya: cap acte al carrer de ningú. Aquesta ha estat una campanya apàtica on la gent pensava també que guanyaria en Corbacho i que no hi havia res a fer. Altres temes generals (desgast, tema immigració, afartament d’anar-hi a votar) també hauran incidit.
Recepta?
A mi, particularment, m’agrada com s’estan fent les coses aquí per part vostra. És cert això de la certa bicefàlia, però crec que és un bon tàndem. La gent us ha de conèixer. Quedar-se fora de l’ajuntament no se si ajudaria. Crec que la propera campanya electoral ha de començar ja mateix. I el blog aquest és una eina boníssima en els temps que corren.
Quan el mar es gira malament, el capità del vaixell agafa el timó i posa proa a les ones, que és com es capeja millor el temporal.
Ànims i bon vent
Ricard
Sant Josep
Publica un comentari a l'entrada