Pues va a ser que no

Encara no havia tingut temps de comentar la manifestació de dissabte passat. Les mobilitzacions dels col.lectius en defensa d'un habitatge digne estan sent cada dia més nombroses. Un cop d'aire fresc, de mobilització ciutadana que reclama una obvietat.

El compliment del dret constitucional a una habitatge digne. I no ho fan des de la teoria, ni des del compromís políltic, ni des de la solidaritat. Ho fan des de la necessitat.

Contra l'escepticisme dels que pensen que no serveix per res manifestar-se, opino el contrari, que és molt positiu que irrompi la demanda, que aixequin la ve en primera persona els joves i no tant joves que no poden accedir a un habitatge digne. Que aflori la realitat. Que s'obri pas a les pàgines dels diaris, que oblguin a parlar-ne als telenotícies. Tant de bó això continui passant per l'habitatge i pel dret constitucional també a un treball digne. Per què no?

Fa quatre anys la decisió de milers de ciutadanes i ciutadans de sortir al carrer per clamar contra la invasió de l'Iraq no va poder aturar la guerra, però va fer caure un govern autista i li va marcar l'agenda política al govern entrant. Aquests milers de persones que ens vam manifestar contra la guerra li vam dir al president del govern quina havia de ser necessàriament la seva primera acció de govern: retirar les tropes espanyoles a l'Iraq.

"Pido la paz y la palabra"

Aquest és el títol d’un poema molt emotiu i solemne de Blas de Otero, un dels poetes que més m’agrada pel seu compromís en moments molt difícils. Aquest matí reflexionava al voltant de l’article que havia d’escriure pel Diari de l’Hospitalet alhora que fullejava la premsa del dia, i m’ha vingut a la memòria aquell poema que deia així:

Escribo en defensa del reino del hombre y su justicia.

Pido la paz y la palabra.

He dicho «silencio»,

«sombra»,

«vacío»

etcétera.

Digo «del hombre y su justicia»,

«océano pacífico»,

lo que me dejan.

Pido la paz y la palabra.

I m’ha vingut a la memòria perquè en els temps que corren em sembla un poema molt oportú, un clam de justícia, pau i llibertat, des de la serenitat d’un home senzill. Quan es publiqui el diari faltaran poc menys de dos mesos per a les properes eleccions municipals. Sí, i encara que no ho sembli, no votarem la política antiterrorista, ni el model d’Estat, ni tampoc l’autodeterminació d’Euskadi o de Catalunya.

El 27 de maig no votarem Rajoy ni Zapatero, ni aprovarem l’adhesió de Navarra al País Basc, ni farem un referèndum sobre el procés de pau. Les properes eleccions escollim el programa de govern, l’Alcalde o alcadessa i els equips de persones que han de donar resposta als problemes de la nostra ciutat: l’accés a l’habitatge, la universalització dels serveis socials, la millora de l’espai públic, la lluita contra el canvi climàtic, la convivència.

Ni més ni menys. Aquests i d’altres són els temes sobre els que les forces polítitques hem de presentar un programa i unes propostes concretes que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones. Aquest hauria de ser l’objectiu últim de tota campanya electoral. Només això, sembla poca cosa?

Doncs res més lluny de la realitat. Hi ha un interès clar, descarat, evident, per part del PP d’evitar que es parli dels problemas reals que afecten a la ciutadania. Un dia és la pressó atenuada de De Juana Chaos, un altre una manifestació en defensa de la unitat d’Espanya i l’endemà el boicot a un dels principals grups de comunicació. Tot s’hi val per tornar al poder de la manera que sigui. Se senten propietaris del poder i de les institucions democràtiques. Se senten hereus naturals del poder.

I tot plegat ho fan utilitzant un lleguatge insòlit, recuperat directament de les catacumbes de les més fosques de les nits de la nostra història recent, i que ens recorden a la dreta extrema, essencialista i rància del franquisme i de l’Alianza Popular de don Manuel Fraga.

Mentrestant, què difícil es fa poder-se explicar enmig de tant de soroll. Nosaltres ho intentem cada dia. Enmig de tant de soroll sempre queda la paraula serena i l’acció política compromesa. Demanem la pau i la paraula.

S.O.S. SAS

A proposta del nostre grup polític, el proper ple aprovarà una moció en defensa i solidaritat amb els treballadors de l'empresa S.A.S. Una empresa que s'està convertint en un símbol, a casa nostra, de lluita pels drets dels treballadors i treballadores. Ja van ser protagonistes fa un parell d'anys quan van tenir una lluita titànica en defensa del dret de vaga que finalment van guanyar als tribunals. Ara la cosa és encara més greu. Sense causa justificada la direcció de l'empresa ha dedicit tancar, de comú acord amb SEAT que ha decidit canviar de proveïdor. Les raons? Han escollit un altre, que s'ho fa més barato. A costa dels drets laborals. SAS és un símbol a casa nostra del que passa cada dia a tot l'Estat com és el cas de l'empresa DELPHI, a la foto, com la pròpia SEAT, i d'altres exemples de tancaments sense justificar per raons de producció com fa uns mesos la empresa BRAUN. Les raons de fons un model productiu obsolet basat en la competitivitat a costa de la reducció dels costos laborals. En aquesta lluita ens hi juguem molt. Els drets laborals conquerits al llarg de molts anys de lluita. Si Delphi, SAS i tantes d'altres perden, perdem tots i totes. S.O.S, drets laborals en perill d'extinció.

Presentació de la candidatura

Ahir va ser un gran dia. La presentació pública de la nostra candidatura. Crec que l'acte va sortir molt bé. Durant tot el dia tenia bones vibracions, que es van confirmar quan vaig arribar a l'Auditori i vaig comprobar que estava totalment ple. Fins i tot havia gent de'n peus. Va ser un dia d'agraïments i discursos emotius. Començant pel presentador. Va ser un encert la tria. Luis Fernández Zaurín. Va saber trobar el tó. La descripció exacta de cadascuna de les persones que intervenia. El poema escollit. Perfecte. Van ser molt emotives les paraules del Ramón i la intervenció de la Inma, carregada de proposta política. Personalment m'hi vaig trobar molt còmode. Va ser un goig parlar davant d'aquell auditori. Van assistir molts representants d'entitats de la nostra ciutat, de les associacions veïnals, ecologistes i culturals, dels grups de dones, dels sindicats. Molta gent amb la que hem vingut col·laborant tot aquest temps i gent que té i ha tingut un paper molt important en el nostre espai polític. Davant d'aquell auditori tot és més fàcil. De seguida que vaig començar a parlar van marxar els nervis, les tensions de les últimes setmanes. Va ser un gran dia.

Un dia que simbolitzava moltes coses. El final d'una etapa política de la història particular de la nostra coalició, i l'iniici d'una nova. Al final hem configurat un molt bon equip, una bona llista per una molt bona proposta política que ha de protagonitzar també una nova etapa al nostre ajuntament i a la nostra ciutat. Amb gent com la nostra tot és més fàcil. Segur que ho aconseguirme. Més força i més presència per fer la ciutat que tu vols.

NO A LA GUERRA

El sábado, cuatro años después volvimos a salir a la calle para recordar el inicio de la guerra injusta, ilegal e inmoral por definición, que el trío de las Azores declaró al gobierno de Iraq. Cuatro años después el balance ha superado las más pesimistas de las previsiones y la situación allí es absolutamente caótica y extrema, especialmente para los más débiles. Aquella guerra que no cesa, tuvo, tiene nombres y apellidos, la barbarie acostumbra a tenerlos, y algunos de ellos siguen en primera línea. Bush y Blair, aunque por poco tiempo. Pero también ilustres miembros de aquel gobierno con Rajoy, el empecinado, a la cabeza. Son los Acebes, Zaplana, Pastor. Que siguen ahí, día sí, día también como si no hubiera pasado nada. Y de Aznar, mejor no hablemos, cuando tuvo el descaro de afirmar que cómo podría haber sabido que efectivamente no habían armas de destruccíon masiva. Si tuvieran un mínimo de seriedad hace tiempo que tendrían que haber abandonado sus responsibilidades. Si tuvieran un mínimo de vergüenza, hace tiempo que deberían haber pedido perdón. Es lo mínimo

La pesadilla de Darwin

El pasado jueves proyectamos la película "La pesadilla de Darwin" dentro del ciclo de video-fòrum que hacemos con los amigos de l'Observatori del Deute i la Globalització. Para comentar la película contamos con la participación de Ferran García, miembro de Veterinaris sense fronteres. Fue una buena ocasión para reflexionar conjuntament sobre las consecuencias de la Globalización capitalista. La película tiene la virtud, más allá de su maravillosa factura, desde el punto de vista cinematográfico, de conectar muchos elementos que el sistema nos presenta aislados, desconectados, alienados. Como por ejemplo la depredación del Sur a manos de la industria del Norte, la liquidación de la diversidad biológica, la soberanía alimentaria, el hambre, las migraciones, las enfermedades, el tráfico de armas, la prostitución....Todo ello aparece en la película perfectamente relacionado. Sólo un dato, el lago victoria abastace a un mercado de europeo de 2 millones de personas que consumen perca del Nilo, justamente la misma cifra de personas que padecen la hambruna en Tanzania. Suena demagógico y simplista, pero es así de crudo.

Instal-lació de caixes niu

Aquest matí, he assistit a la instal·lació de les primeres 50 caixes nius al Parc de Can Buxeres, d'un total de 130 que l'Àrea de Medi Ambient col·locarem als parcs de la ciutat i als patis de les escoles. L'objectiu és ajudar a la conservació de les espècies autòctones de l'avifauna de la nostra ciutat, como la mallarenga carbonera, el pitroig o l'abellarol, totes tres presents al parc.

Aquesta activitat és complementària a l'edició del primer catàleg de la flora i la fauna de l'Hospitalet que està a punt de publicar-se, i que continuarà amb la instal·lació de plafons divulgatius a tots els parcs de la ciutat.

L'anècdota simpàtica ha succeït, mentre fèiem la presentació. Un ocell petit, diria que una mallarenga, s'ha posat sobre una de les caixes nius que havíem instal.lat i ha estat a punt d'entrar i convertir-se en el primer inquilí d'aquests singulars habitatges.

Reunión con la Coordinadora de Entidades del Gornal

Esta tarde tuvimos reunión con la Coordinadora de Entidades del Gornal. Era una reunión pendiente desde el conflicto de hace una semanas originado por las obras del AVE, que obligó al cierre temporal de la pasarela que une el barrio con Bellvitge. Dos semanas después, antes incluso del compromiso establecido con ADIF por cierto, la pasarela ha vuelto a abrirse y desde esta mañana ya vuelve a estar en funcionamiento. Hecho que demuestra, por otra parte, lo desproporcionado de algunas protestas violentas.
El barrio lleva ya algunos meses, demasiados, sufriendo las obras del soterramiento de las vías del AVE. Son ya, efectivamente demasiados meses de ruído, polvo y molestias varias. Hoy en la reunión hemos reiterado nuestro apoyo a los vecinos por su paciencia y por otro lado, nuestra exigencia a ADIF para que cumpla los plazos de finalización de las obras.
Pero, más allá de las obras del AVE, que sin duda conectarán para siempre el barrio con Bellvitge, acabando definitivamente con el aislamiento del Gornal, es importante que el ruido no nos despiste demasiado. El Gornal está inmerso en un proceso de transformación que no tiene marcha atrás, liderado por sus propios vecinos agrupados en la coordinadora de entidades. Por fin, el Gornal pondrá fin a décadas de aislamiento, se abrirá a la gran vía, a Bellvitge y a los barrios de Santa Eulalia y Sant Josep. Para ello, además, se ha aprobado un Plan de mejoras que consiste en una dotación muy importante de equipamientos, vivienda pública, aparcamientos y nuevas zonas verdes que han de hacerse realidad en los próximos años. Estamos hablando de un proceso de transformación importantísimo, acompañado de programas sociales muy importante. El Gornal se lo merece. Estamos con vosotros.

11-M

Ahir va fer tres anys de l'atemptat més greu que s'ha produït mai a l'estat espanyol. Fatal aniversari que coincideix amb l'inici del judici que ha de condemnar als assassins de la massacre que va provocar la mort i la destrucció, el patiment i el trencament a tantes i tantes famílies i el dolor a tota la societat. Assassins sense ànima, que són alhora víctimes del totalitarisme i del fanatisme que anul-la la inteligència i la raó, que els aliena com a persones i que els converteix en mitjans de l'odi i la destrucció.

Ahir hauria d'haver estat un dia per recordar ben junts i en silenci, aquelles hores horribles. Hauria d'haver estat un dia, i un cap de setmana, per reiterar la solidaritat i la comprensió, la tendresa,cap a les famílies de les víctimes que lluiten per cicatritzar una ferida que mai no es podra curar del tot i que els acompanyara la resta de les seves vides. Probablement, ni tant sols l'aplicació de la llei i de la justícia més implacable atenuarà el dolor que continuen sentint en aquests moments.

Malgrat això, aquest fatal aniversari ha coincidit en el moment més alt de crispació que viu la societat des de fa molts anys, provocat per la utilització partidista de les víctimes de l'altre terrorisme, el terrorisme d'ETA, com si la mort d'innocents sapigués de banderes.

El clamor de banderes del dissabte em preocupa, i molt. Sempre m'ha preocupat l'onejar de les banderes, sempre acostumen a ser l'aperitiu de barbaritats dites i comeses en el seu nom, en el de les banderes, en el de la pàtria, entesa com a entelèquia, com excusa on amagar comportaments poc edificants. En el nom de la pàtria, de les pàtries, de les banderes, de les raons d'Estat, s'han comés sempre les barbaritats més grans de les quals després la humanitat se n'ha hagut d'empenedir. La història europea n'està plena d'exemples.

Tant de bó m'equivoqui. Però no em va agradar gens l'onejar de banderes de dissabte passat. No era una protesta, legítima d'altra banda, contra una decisió del govern sobre un empressonat d'ETA, de Juana Chaos. Fins i tot ho va reconèxier el propi Rajoy, qui va afimar, més o menys que la manifestació era imprescindible per salvar Espanya. Podem estar o no d'acord amb les decisions del govern, i tenim el dret democràtic de manifestar-nos. Faltaria més. Però la memòria i la responsabilitat històriques, haurien d'aconsellar al primer partit de l'oposició a no jugar amb el foc de la convivència que tants esforços, cessions i per cert, també víctimes, ens va costar durant la transició.

Parlem d'inseguretat

A totes les enquestes d’opinió que es realitzen, la inseguretat apareix com un dels principals problemes de la nostra ciutat. D’altra banda, els especialistes, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana ens asseguren que els delictes contra les persones han disminuït, alhora que s’ha incrementat la percepció d’inseguretat.

El cert és que cada dia ens sentim més insegurs, això és innegable. La realitat cada dia és més insegura i canviant. Els pilars sobre els quals qualsevol persona intenta edificar el seu projecte de vida cada dia són més inestables, provocant una conseqüent manca de seguretat personal, ansietat i angoixa. No és casual, precisament, que les malalties per excel·lència d’aquest segle XXI siguin els trastorns per depressió i ansietat.

Tot és avui més inestable. Començant per l’accés a l’habitatge o a un lloc de treball. És a dir, quan una persona jove tracta d’emancipar-se i desenvolupar el seu projecte de vida , topa amb la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne i amb la incertesa que produeix una feina temporal i mal pagada, precària. La immensa majoria de la gent viu en la incertesa de no saber fins quan tindrà treball i fins a on l’arribaran els diners del salari o la pensió, per pagar el lloguer, la hipoteca del pis, l’escola bressol dels seus fills, o una jubilació digna.

Per tant, per combatre la inseguretat ciutadana no només són necessaris els mecanismes de prevenció policial per evitar la comissió del delicte, sinó també aconseguir una ciutat amb més cohesió social, que garanteixi drets de ciutadania elementals

Vivienda pública en l'H

Estos días hemos podido leer en el diari de l'Hospitalet, que el 40% de las viviendas que se construyan en nuestra ciudad dentro del Plan Municipal de la vivienda serán de carácter protegido. No, no es una broma. No es un error. Tampoco es una promesa electoral. Se trata de una realidad, producto de más cuatro años de trabajo en esa dirección para conseguir un porcentaje importante de vivienda pública en L'H.

Visto con perspectiva resulta increíble. Esta mañana lo comentaba tomando un café con Ramón (Luque). Hace justamente cuatro años, cuando elaborábamos el programa electoral de ICV-EUIA, redactamos una frase, que tendría que convertirse en una especie de consigna durante la campaña. La frase decía lo siguiente: "el 50 % dels habitatges construïts seran públics". Una vez celebradas las elecciones, hicimos valer esa frase de nuestro programa en la negociación del programa de gobierno con el PSC. Éramos conscientes de que la cifra se rebajaría sensiblemente, puesto que los socialistas sólo hablaban del 20%. Después de mucho discutir, conseguimos que el PAM, concretara el 30 %, con una coletilla que decía "siempre y cuando la legislación lo permita".

Ese fue nuestro logro, del cuál nos sentimos muy satisfechos en su momento. Meses después, las elecciones autonómicas llevaron a la izquierda al gobierno, y con él los cambios legislativos oportunos que permitían llegar a esa cifra. Por un lado, la reforma de la ley de urbanismo, por el otro, la política de vivienda del conseller Milà, nuevos convenios con Ayuntamientos y el anteproyecto de Ley de Vivienda, que está a punto de aprobarse.

Todo ello, más el debate político, unido al agravamiento de la situación y la presión popular, ha posibiltado, cuatro años después, que hayamos conseguido llegar a ese 40% de vivienda pública en nuestra ciudad. Casi 4000 viviendas, que pueden beneficiar a más de 10.000 personas. Ya no es una frase, empieza a ser una realidad. De momento, en el planeamiento urbanístico ya aprobado. Sinceramente, creo que es uno de los mejores ejemplos de los cambios que se están produciendo en Catalunya y en nuestra ciudad con nuestra entrada en los gobiernos municipales y autonómico. Decíamos en las municipales : "no es el mateix dir que ets d'esquerres, que ser d'esquerres". Pues eso.

Felicitats per ser dona

Ahir vam celebrar el Dia Mundial de la Dona treballadora. Vaig assistir a la concentració que es feia a la Plaça de l'Ajuntament i on es va fer la lectura de la moció aprovada per totes les forces polítiques. És un dia, com cada any, per reivindicar el paper de la dona a la nostra ciutat. Per continuar conquerint espais de drets i llibertats per les dones, per feminitzar la nostra societat. Per condemnar, un cop més la violència vers les dones, que any rera any es cobra noves víctimes. Avui, ahir, tots som dones. Perquè volem una societat amb més presència de les dones i de la seva manera de veure el món, la vida, la llibertat. Aquest any, un cop més, felicitats per ser dona.

Presentació d'un curs i una exposició sobre el Delta

"Una exposició i un curs ens apropen als ocells de la ciutat
Al CC de Sant Josep
El centre Cultural de Sant Josep inicia aquesta setmana dues activitats per donar a conèixer les aus que habiten el Llobregat. D’una banda, dimarts, 6 de març, inaugura l’exposició Trossets de delta, de Pau Núñez, que mostra el delta del Llobregat. L’exposició permet copsar com el delta es troba molt agredit i transformat per les infraestructures realitzades per l’home, i com, malgrat tot, hi compta amb vida.D’altra banda, el 8 de març s’inicia un curs sobre Els ocells de L’Hospitalet. Es tracta d’un curs d’iniciació a la identificació d’ocells al camp. El curs compta amb sis sessions: el dies 8, 12, 19 i 26 de març, de caràcter teòric al Centre Cultural de Sant Josep; i el dies 24 i 31 de març, sortides de camp, als parcs de les Planes i Can Buxeres i a la zona agrícola i fluvial de la plana deltaica del Llobregat.. Totes les sessions teòriques s’acompanyaran de projeccions multimèdia.La matrícula al curs es gratuïta. Per a més informació, es pot trucar al Centre Cultural de Sant Josep (93 3370612)."


Ahir a la tarda vaig presentar la exposició "Trocets de Delta" del fotògraf Pau Núñez i l'inici del curs d'iniciació a la identificació d'ocells, a càrrec del Ricard Gutièrrez, hospitalenc de sant josep, biòleg expert en avifauna, i treballador del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.
A l'acte, una cinquantena de persones, públic divers. Va ser un acte simpàtic d'inauguració d'una exposició molt interessant que us recomano, que ens ajuda a apropar el delta del llobregat i a apropar-nos al delta. Té un caràcter vindicatiu del Delta, de la nostra ciutat, inserida al Delta i desposeïda de la seva identitat natural i ambiental. Conèixer és el primer pas per protegir i defensar. Conèixer la diversitat del nostre delta, el del llobregat, del nostre riu, el llobregat i l'avifauna de la nostra ciutat, l'Hospitalet (de Llobregat), per protegir-la i defensar-la

Compte enrera

Ahir vam tancar l'acord amb electoral amb ICV per concòrrer conjuntament a les eleccions municipals. Per segona vegada consecutiva repetim coalició. El proper 20 de març presentem la candidatura a la Farga. Perquè el proper 27 de maig aspirem a crèixer, a ser més, a millorar la nostra presència a l'Ajuntament, a tenir més força, a poder decidir més. A posar fi a les majories absolutes. Volem L'H que tu vols. Obert, plural, net, participati, solidari, sostenible. Un l'H de convivència, amb habitatge més assequible, amb serveis socials per a tothom, amb nous equipaments. Una ciutat per treballar, estudiar, descansar, divertir-se. Un l'H per a tothom. Sóm d'aquí. Volem l'H que tu vols.

IN-solidaridades

Esta tarde se han concentrado en Bellvitge varias decenas de personas contra la construcción de una residencia pública para personas con discapacidad mental en Bellvitge. Nueva expresión del NIMBY, no en el patio trastero de mi casa. Nueva expresión de la individualidad colectiva, tremenda paradoja. Queremos hospitales, residencias, guarderías, discoteca....sí. Pero no en mi casa. No se trata de política. Es un estado previo. Se trata de ética, de los más elementales valores personales. Se trata de solidaridad. De la capacidad para ponerse en lugar del otro. Nadie, absolutamente nadie está a salvo de necesitar de un equipamiento de esas características. Un poquito de por favor...

De Juana Chaos

Insultante, repugnante, miserable está siendo la actitud de la derecha carpetovetónica, extrema, ante el caso de juana chaos. Es incomprensible tanta hipocresía, cinismo e irresponsabilidad juntas. A esta gente no les importa nada más que volver al poder de la forma que sea. ¿Dónde queda el centro reformista? Se lo han dejado todo, todo enterito para ZP, Solbes y Pepiño, si no, el tiempol. Cuánto añoramos a los Suárez, Herrero de Miñón, Hernández Mancha, hasta Martin Villa parece un demócrata moderado al lado de esta gente. Cómo decirles que estamos hartos, que encierren para siempre el rotweiller que llevan dentro, que escondan sus gallinas aladas, que nos dejen en paz.
Para aquellos, que como yo, durante algún tiempo nos creímos el relato de la transición contado por la prego, nos resulta inconcebible ver lo que estamos viendo, las banderas, los cánticos, las consignos, el resurgir de la españa más rancia que creímos encerrada para siempre en las mazmorras de la historia con el bigote de tejero el 23 de febrero. Pero no, no es así. Hasta 9 manifestaciones llevamos ya convocadas directa e indirectamente por el partido popular. Contra el proceso de paz. Sí, no es demagogia. Contra el proceso de paz. Nunca antes habíamos estado tan cerca de la paz y nunca antes alguien había hecho tanto ruido para ahuyentarla.
De Juana es un asesino, por supuesto. Y ya pagó por ello. La decisión del gobierno de concederle la libertada atenuada es propia de un gobierno en un estado de derecho. Lo contrario, oséase, dejarlo morir, además de inhumano, hubiera generado un nuevo mártir a la causa etarra. Tanto cuesta entenderlo. ¡Que vuelva Verstringe!

La política de la calúmnia i la mentida

Hi ha moltes maneres de fer oposició, com hi ha moltes maneres de fer política. En un sistema de democràcia representativa com el nostre, la bona tasca d’oposició exigent i rigorosa, que fiscalitza i controla el govern, millora la pròpia acció de govern i enforteix la democràcia i la confiança de la ciutadania en les institucions. Són les regles del joc democràtic

Res més lluny del que fa el Partit Popular dia si i dia també, a Espanya, a Catalunya i també a la nostra ciutat. És un estil d’oposició que busca el trencament. És l’oposició basada en la desqualificació més barroera de l’adversari polític, que insulta i difama a qui pensa d’una manera diferent. És l’oposició del pensament únic, de la mentida i de la calúmnia. És l’oposició que vol el trencament de la convivència. Són les maneres de l’extrema dreta de sempre, que encara habita a algunes institucions de l’Estat.

Ho estem veient cada dia al Congrés dels Diputats. Ho veiem a les manifestacions on es proclamen consignes més pròpies de l’antic règim, ho estem veient també a la nostra ciutat, on hem tingut l’oportunitat de llegir un pamflet repugnant i impresentable que atenta contra totes les normes de convivència i del consens que ens havíem dotat la resta de forces polítiques. Que va justament en direcció contrària al Pacte per a la integració de la nova ciutadania. El PP actua de piròman als nostres barris, deixant caure l’espurna de l’odi, el racisme i la xenofòbia. Que no t’enganyin. Els problemes complexos tenen solucions complexes. Falten tres mesos i escaig per a les eleccions municipals. Per la convivència i la llibertat, govern d’esquerres. Diguem no al Partit Popular.

LH, una ciutat per a tothom

Vivim temps de canvis, de contradiccions. Temps de globalització, de revolucions tecnològiques, on cada dia els rics són més rics i els pobres més pobres. Temps de lliure circulació de capitals i d’incompliment sistemàtic dels drets humans més fonamentals. De creixement econòmic insostenible i de migracions, de consum devastador i canvi climàtic.

Vivim temps de riquesa i desigualtats. Mai com ara la humanitat havia tingut al seu abast tanta capacitat de generar riquesa i alhora mai com ara la diferència entre rics i pobres havia estat tant gran. Temps on les ciutats guanyen protagonisme. Són l’escenari d’aquestes contradiccions, l’expressió local de la globalització mundial.

L’Hospitalet també és avui una ciutat molt més complexa. Garantir l’accés a l’habitatge, a l’educació, a un lloc de treball de qualitat, i unes polítiques públiques d’ajut a les famílies continuen sent els reptes per a aconseguir una ciutat més inclusiva, on tothom tingui el seu lloc a la nostra ciutat, independentment del seu lloc de procedència.

Garantir drets socials i alhora, construir un nou marc de convivència, amb més participació, que defineixi nous usos i necessitats de l’espai públic i dels equipaments municipals, que sigui capaç de generar una oferta cultural i d’oci per a tothom, i que faci possible dia a dia que entre tots fem una ciutat on poder viure, estudiar o treballar, però també descansar i gaudir de l’oci i la cultura.. Una ciutat compromesa, de ciutadanes i ciutadans lliures, informats i responsables, una ciutat participativa i acollidora, on tothom, independentment del seu lloc d’origen se senti orgullós de viure-hi. Aquest és el nostre compromís.

15 propostes per un L'H d'esquerres i ecologista de debò

1. L’HOSPITALET SENSE EXCLUSIÓ SOCIAL
Volem una ciutat on les persones puguin desenvolupar el seus projectes de vida sense exclusions.
Per això, doblarem el pressupost de polítiques socials en els dos primers anys del mandat i augmentarem el personal d’atenció als serveis socials i la seva formació: millors serveis i millors condicions per a prestar-los.

2. UNA CIUTAT INCLUSIVA: AUTONOMIA I ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA
Volem una ciutat on tothom tingui les mateixes oportunitats.
Per això, incrementarem els serveis de porta a porta de les persones amb discapacitats fins a 4 viatges diaris, promourem la seva incorporació al món del treball i eliminarem les barreres arquitectòniques dels edificis públics. Amb el desplegament de la Llei de Dependència a la ciutat els serveis d’atenció domiciliària arribaran al 8% de la gent gran i a la major part de les persones amb discapacitats. Construirem habitatges amb serveis compartits per a gent gran i persones amb discapacitats.

3. TREBALL DIGNE A LA CIUTAT
Volem treball estable i de qualitat.
Per això, fomentarem un paper actiu de l’Ajuntament en la promoció de treball de qualitat. Treballarem contra la precarietat i la discriminació salarial. Crearem una bossa pública d’ocupació i facilitarem l’autocupació i la creació d’empreses i cooperatives, fomentant també la localització de teixit industrial. Replantejarem la política de personal de l’Ajuntament, internalitzant els serveis, augmentant i adequant les plantilles per atendre les noves demandes.

4. MÉS HABITATGE PÚBLIC
Volem que tothom pugui construir el seu projecte de vida a l’Hospitalet.
Per això, vetllarem per a que el 50% dels nous habitatges siguin de protecció. Dels 5.000 habitatges socials que volem per als propers 4 anys, la meitat seran de lloguer a un preu màxim de 350€. D’aquests habitatges de lloguer 2.000 seran per als joves. Crearem un Institut municipal de l’Habitatge que consolidi un parc públic de lloguer, incrementi els ajuts a la rehabilitació i fomenti el servei d’intermediació pel lloguer dels habitatges desocupats.

5. CUIDEM ELS NOSTRES BARRIS
Volem uns barris que siguin veritables espais on viure, conviure i ser feliç.
Per això, desenvoluparem plans integrals i de millora a tots els barris prioritzant els projectes socials i educatius. Proposem l’increment de la xarxa d’educadors de carrer i serveis de mediació en col·laboració amb les entitats socials de cada barri. Proposem la dinamització dels parcs i de l’espai públic, amb noves instal·lacions de qualitat que millorin les condicions actuals i permetin nous usos: circuits esportius per a diferents edats, espais diferenciats per a jocs de pilota, pistes de patins...

6. MÉS CULTURA I CIUTAT DEL CONEIXEMENT
Volem una acció decidida en el camp cultural.
Per això doblarem el pressupost de cultura en 4 anys, dotarem amb més recursos el Museu i l’Arxiu Històric i aprovarem una ordenança per a la protecció del paisatge urbà i del patrimoni històric i arquitectònic. Posarem en marxa el Centre de les Arts a Can Trinxet i convertirem antigues naus industrials en centres populars d‘art. Obrirem els centres culturals els caps de setmana. Fomentarem iniciatives com el banc del temps. Volem que la nostra ciutat disposi de punts de connexió wifi lliure en els espais públics més freqüentats de cada barri.

7. CIUTAT EDUCADORA
Volem que tots els espais i els serveis de la ciutat eduquin en valors.
Per això, construirem 7 noves llars d’infants i crearem un organisme municipal que gestioni la xarxa municipal d’escoles bressol. Vetllarem per l’equitat en l’accés a tots els centres públics i concertats. Afavorirem la incorporació dels infants i joves amb discapacitats a les escoles. Potenciarem l’Escola de Música i obrirem els patis de les escoles i instituts per a la pràctica esportiva ciutadana els caps de setmana.

8. L’HOSPITALET VERD, CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC
Volem una ciutat i un món amb molt de futur.
Per això, recuperarem el riu Llobregat i el farem accessible a la ciutadania. Per on ara passen les vies de tren farem 4 rambles verdes per poder travessar la ciutat a peu i en bicicleta. Preservarem la zona agrícola i recuperarem les seves masies. Farem un Pla Energètic per a l’Hospitalet basat en l’ecoeficiència i les auditories energètiques que potenciarà l’energia solar i l’ús de biocombustibles a la flota municipal. Canviarem el sistema de recollida de la brossa orgànica, fomentarem la nova cultura de l’aigua amb campanyes d’estalvi i farem horts urbans. Aprovarem una ordenança de protecció del paisatge urbà

9. MOBILITAT SOSTENIBLE
Volem una ciutat per gaudir-ne.
Per això, duplicarem els carrers de vianants i vetllarem per la seva qualitat. Avançarem en l’objectiu de reduir la velocitat dels cotxes a la ciutat a 30Km/h i l’espai que ocupen en els nostres carrers. Construirem 4.000 noves places d’aparcaments municipals. Incrementarem un 25% els viatges en transport públic amb noves línies d’autobús i de tramvia que tinguin una freqüència màxima de 8 minuts. Potenciarem les línies nocturnes de bus. Tindrem 47 Km. de carrils-bici i un servei públic de bicicletes.

10. CIUTAT DESCENTRALITZADA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Volem un ajuntament més proper.
Per això, farem que els districtes tinguin un consell de participació, capacitat de decisió i un pressupost propi suficient. Convocarem un congrés ciutadà per definir el futur de la ciutat. Crearem els consells de participació que manquen: cultura, esports, joves i nova ciutadania. Iniciarem els pressupostos participatius i constituirem la figura del síndic de greuges municipal i l’Oficina de no discriminació.
Crearem una finestreta única a cada districte per a la tramitació de tots els serveis municipals. Descentralitzarem el servei de manteniment de l’espai públic per fer-lo més eficaç.

11. DIFERENTS SI, DESIGUALS NO
Volem igualtat entre homes i dones.

Per això, realitzarem plans transversals per fomentar l’equitat a la ciutat. Farem un pacte municipal dels usos del temps per aconseguir l’adequació dels horaris dels serveis a les persones. Crearem l’Oficina de temps. Lluitarem contra la violència de gènere augmentant els programes de prevenció i els serveis adreçats a les víctimes.

12. L’HOSPITALET DELS I LES JOVES, UNA CIUTAT PER VIURE I CONVIURE
Volem una ciutat on els joves i les joves trobin el seu lloc.
Per això, a més de treballar per l’accés a l’habitatge, redefinirem el Pla de Joventut de la ciutat amb un procés participatiu. Crearem Casals de Joves gestionats pels propis joves que incorporin aules d’estudis, sales de concerts... oberts tot l’any les tardes i els caps de setmana. Crearem un pacte local per a l’ocupació juvenil per dotar de llocs de treball estables i de qualitats als joves de l’Hospitalet.

13. CIUTAT D’ACOLLIDA
Volem una ciutat amb els mateixos drets i deures per a tothom.
Per això, crearem una oficina d’acollida per a les persones immigrants a cada districte. Enfortirem el pressupost, la qualitat i l’accessibilitat dels serveis públics (educació, salut, serveis socials...) per garantir-hi l’accés de tothom.

14. L’HOSPITALET SOLIDARI
Volem un món més just. Un altre món és possible.
Per això destinarem l’1% de tots els ingressos propis municipals a la cooperació i al foment de la cultura de la pau. Crearem un Casal de la Pau i de la Solidaritat a la ciutat. Fomentarem el comerç just i les activitats de sensibilització adreçades a la ciutadania. Promourem la recuperació de la memòria històrica i democràtica i la retirada de noms i símbols franquistes dels nostres carrers.


15. CONVIVÈNCIA
Volem una ciutat on compartir la vida.
Per això promourem la convivència als espais públics sense criminalitzar el seu ús per part dels joves o de la nova ciutadania. Potenciarem una seguretat lligada a la prevenció, la proximitat, la mediació i el diàleg per a la gestió dels conflictes. Reduirem els factors de risc amb polítiques d’inclusió social i serveis públics de qualitat.