El apagón de la vergüenza

Otra noticia que nos retrotrae al pasado más inmediato. Una situación vergonzosa en la Barcelona moderna, principal destino turístico del Estado. Los oportunistas liberales no han tardado en echar la culpa al Estado, olvidando, queriéndonos hacer olvidar, que el sector energético está ya, felizmente para ellos, privatizado y desmonopolizado. Las causas de fondo del apagón son sin duda, la más que deficiente red eléctrica que año tras año nos sorprende con una avería, lo del lunes fue un accidente, eso dicen. Pero lo cierto es que las compañías, desde su privatización, por un gobierno presuntamente socialista, creo recordar, andan mirando la facturación, sin inventir un euro en la modernización y mejora de la red. Luego, como siempre o como casi siempre, cuando ocurre un accidente, apuntan al gobierno como culpable. Fecsa Endesa tendrá que hacerse cargo de todas las pérdidas que se están ocasionando y de todas las molestias a los miles de trabajadores y trabajadoras que pagando, religiosamente sus impuestos están viviendo una situación pre revolución industrial. ¿ven como el mercado no lo arregla todo?

La portada secuestrada

Hasta hoy no he tenido un minuto para comentar la noticia del viernes pasado. En la España democrática del siglo XXI un juez ordena "el secuestro" (la figura ya se las trae) de una revista satírica por injurias a la corona. Manda "güevos" que diría aquel presidente castizo y derechón del Congreso. Parecía mentira, nos lo creíamos, no dábamos crédito, pero el pasado viernes con ese secuestro la noticia nos recordó los residuos rancios con olor a naftalina de nuestro Estado. Con la corona hemos topado, Sancho. Aquí se puede decir lo que se quiere, puede haber una televisión decadente y ramplona, propia de una república bananera con personajes supuestamente famosos que cada noche ofenden la ética y la estética, y el buen gusto, por qué no? que aquí no pasa nada. Pero ¡ay señor! si te metes con la corona.....Eso sí que no. Hay todavía cosas sagradas, por supuesto, la corona y la propiedad privada. Hay que joderse. Como dijo el otro día el coordinador de IU, hay jueces más monárquicos que la casa real.

Un amigo decía el otro día, no exento de razón, que una izquierda con reflejos ya habría convocado una manifestación a favor d ela libertad de expresión.

CARTA DE BARCELONA SOBRE SALUT I PRECARIEDAD LABORAL

Us adjunto la Carta de Barcelona sobre Salut i Precarietat, que va sorgir de les jornades del 29 i 30 de juny organitzades per EUIA, amb col·laboració amb el Partit de l'Esquerra Europea i la Fundació l'Alternativa.

CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT

El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.La manera que la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem en un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i la equitat”, més el treball digne.
DENUNCIAR LA PRECARIETAT
El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari-persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col·loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, a la nostra societat, elements contradictoris.En els darrers anys, des del món empresarial i també en el Llibre Verd de la U.E, s’impulsa la flexibilitat laboral com un element necessari per millorar el rendiment de la població treballadora i facilitar l’adaptació als canvis tecnològics i a un món cada vegada més globalitzat, sense tenir en compte l’impacte negatiu d’aquesta flexibilitat sobre la societat, la salut i el benestar de la població treballadora. Es tracta de reflexionar quin és l’element essencial que ha de guiar la nostra societat: les persones i el seu benestar o l’enriquiment econòmic que cada dia es reparteix de manera més desigual. La precarietat no és un efecte secundari, un preu col·lateral que cal pagar pel creixement econòmic sinó un caràcter definidor i condicionant del mateix tipus de creixement. Té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així, la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’ àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables.Per als joves, hi ha a més la frustració per la probable inadecuació dels estudis fets i un accés tardà al mercat de treball, una clara consciència del risc d’atur i de les dificultats d’inserció laboral que limiten la seva emancipació. Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.Les persones adultes a l’atur de més de quaranta-cinc anys veuen com la seva experiència i coneixements es devaluen i queden en les mateixes condicions inestables que les persones joves, en una competència obligada però totalment desigual... La rotació de contractes, la pluriocupació, el mercat negre del treball, les jornades excessives, els increments de sinistralitat, la baixa sindicació, són altres tantes cares de la precarietat, especialment agreujades per a les dones a partir dels quaranta anys, sense ni tan sols possibilitats adients de formació per a poder seguir actives en llocs de treball de qualitat i salaris dignes. La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col·lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades que són part indestriable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat front els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la que es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.Pel que fa a les persones que perceben com a renda principal un subsidi de jubilació es veuen explícitament abocades a condicions de precarietat si continuen els intents de privatització dels fons de pensions públics i la seva substitució per fons privats, subjectes a la inestabilitat, l’especulació i els interessos dels grans capitals financers.En aquest sentit, les actuals directrius i el desenvolupament legislatiu de la Comissió i el Consell europeus (Bolkestein reformulat, temps de treball, llibre verd sobre “flexicurity”, etc) són amenaces supranacionals molt serioses a la regulació del treball en positiu, i van en el sentit d’agreujar encara més la precarietat actual ja insostenible.
PROPORCIONAR ELS MITJANS
Tradicionalment la salut laboral ha analitzat el treball com a possible font d’exposició a riscos laborals de diferent naturalesa (de seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i ha centrat la prevenció en l’àmbit de l’empresa. Des del punt de vista de la salut, però, és important la consideració del treball en una perspectiva estructural com determinant de desigualtats socials en la salut, on la precarietat ocupa un lloc central. Bona part de la prevenció i promoció de la salut es centra en l’equitat sanitària, però també en una organització laboral i de desenvolupament de tots els treballs necessaris per a la vida que posi la seguretat de les persones i la salvaguarda de l’estat físic, emocional i psicològic en el centre de les seves actuacions.
ACTUAR COM MEDIADOR
Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i promoció de la salut exigeix una acció coordinada molt ampla: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.

LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA:

-L’estabilitat a l’ocupació, una salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes;
-El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.
-Disposar d’ajuda psicològica publica, gratuïta i “amiga” en els moments de crisi laboral o personal.
-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos,
-Garantir el compliment de que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.
Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que “La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells”. La prevenció i promoció de la salut laboral ha de combinar diversos enfocaments, tots ells complementaris, entre els que hi ha la legislació i el seu compliment, les mesures fiscals adients, el sistema tributari i els canvis organitzatius.” Nosaltres hi afegim, de manera especial, la política laboral per una ocupació digna i una especial dedicació de la Inspecció de Treball i dels Sindicats.

IRROMPRE EN EL FUTUR
Assumim com a pròpia l’afirmació que “La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure” . Per aquest motiu els responsables de la posada en pràctica i valoració de les activitats de promoció de la salut han de tenir present el principi de la igualtat dels sexes i de les persones en cadascuna de les fases de la seva planificació. Tanmateix, valorem que malgrat hi ha encara pocs estudis fets sobre la interacció negativa entre precarietat i salut, les tendències observades no són gens optimistes, en especial des d’un punt de vista de gènere. Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs –locals, nacionals, estatals i supranacionals -- l’aconseguiment d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.

EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT

Els i les participants a aquesta conferència es comprometen:
1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polítiques;
2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere;
3) a vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior de les mateixes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques d’aquestes societats;”

Per tot això caldrà:
1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i politiques,
2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els propis treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia,
i 3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PAISOS DE LA U.E. per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’ Europa. Des de d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi de que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com la OMS i la OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta. Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.
NOTA: La primera Conferencia Internacional sobre la Promoció de la Salut reunida a Ottawa el dia 21 de novembre de 1986 va fer la CARTA dirigida a aconseguir l’objectiu "Salut per a tothom a l’any 2000." Aquesta conferència responia a la creixent demanda per una nova concepció de la salut pública a tot el món

La nostra proposta per La Remunta

El passat mes de maig, el Ministeri de Defensa va cedir a l’Ajuntament l’antiga caserna de la Remunta, mitjançant la signatura d’un protocol de col·laboració entre administracions.

En el seu moment vam criticar la inoportunitat del moment de la cessió. A les portes de les eleccions municipals, i setmanes després de la polèmica cessió del castell de Montjuïc, l’anunci i la signatura del protocol per part de l’Alcalde, ens va semblar clarament electoralista.

Ara bé, la recuperació dels terrenys i de l’edifici, catalogat com a patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat, ha estat sempre una reivindicació del nostre grup polític, que ha estat present al nostre programa electoral. ICV-EUIA defensem una solució que faci compatible una nova zona verda, un nou equipament i habitatge públic.

Quin ha de ser l’ús final de la Remunta? ICV-EUiA defensem que els terrenys de la Remunta han de tenir un ús social, que es pugui concretar després d’un procés participatiu amb els veïns i veïnes. La nostra proposta és que la Remunta ha de ser fonamentalment un nou pulmó verd, que ha de conjugar tota una cornisa verda des de la zona agrícola de la Marina, passant per Can Buxeras, Les Planes, Parc de Torrassa i acabi al nord amb Can Rigal.

Un nova zona verda que ha ser compatible amb la definició d’un nou equipament de ciutat a la masia catalogada, que recordi el patrimoni cultural, agrícola i ramader de l’Hospitalet, i que pugui ser la seu d’un centre pel foment de la cultura de la pau.

Però també, la Remunta ha de poder contribuir a la creació de nous habitatges públics, fonamentalment en règim de lloguer per a la gent jove, i una habitatges tutelats per a la gent gran. Aquesta és la nostra proposta per a un projecte que s’haurà de concretar els propers mesos.

L'Opera, alguna cosa més que una casa okupa

Sóc conscient d’anar contracorrent quan escric aquestes línies. Algú podria dir fins i tot, que és poc convenient, des del punt de vista electoral, escriure en favor de l’okupació. No està de moda. Ben el contrari la societat veu l’okupació com a una tipologia de delicte i no com una expressió popular i reivindicativa, que ens arriba, des dels arrabals del sistema per posar el dit a la nafra de les contradiccions d’aquest sistema estúpid.

A propòsit del desallotjament del C.S.O. La Òpera, des d’Esquerra Unida i Alternativa volem compartir algunes reflexions. La primera és la funció social que aquest centre ha fet durant aquests anys al barri, programant una seguit d’activitats culturals, socials i polítiques alternatives, amb un gran dinamisme, que ha atret a centenars de joves de la nostra ciutat i de la resta de l’àrea metropolitana. Hem vist cicles de concerts, video-fòrums, teatre, festes alternatives. Destacant també una tasca de solidaritat i cooperació, acollint per exemple a col·lectius immigrants quan ho han necessitat. Vull dir amb això, que l’Òpera és alguna cosa més del que sembla, més enllà dels tòpics.

La segona reflexió que volem destacar és la denúncia que aquest col·lecti realitza contra l’especulació immobiliària. Perquè és inadmissible des del punt de vista ètic i polític, que un equipament com a aquest es mantingui tancat a l’espera de “tiempos mejores” que facin incrementar el seu valor.

La tercera reflexió. EUiA continuem pensant que s’ha de treballar per despenalitzar l’okupació, trobant canals de col·laboració entre l’administració i el moviment okupa, com succeeix a d’altres països europeus.

I per últim, l’edifici de l’Òpera té una qualificació d’equipament segons el planejament urbanístic vigent. Serem capaços de dotar al barri d’un nou equipament cultural juvenil, alternatiu a l’oci de consum existent a la zona un cop s’executi l’ordre de desallotjament o tornarem a veure l’endemà com en nom del constitucional dret a la propietat privada es trepitja el també constitucional dret a un habitatge digne?