Us adjunto la meva intervenció en el ple d'avuí sobre els pressupostos.
En primer lloc, volem fer alguns comentaris sobre el context en què es mou l’economia mundial. Marcada per la crisi financera que ha provocat el col·lapse del mercat immobilari. i que està tenint el seu reflexe sobre l’economia espanyola i catalana, molt dependents del sector de la construcció i del consum intern.
D’altra banda, l’encariment del preu del petroli, els serveis i els bens bàsics com els cereals, amb repercusions espectaculars en el preu del pa, de la llet o el pollastre, l’increment de la inflació interanual i la pujada de tipus, apunten clarament a una desacceleració de l’economia pel proper exercici.
Amb tot, aquesta desacceleració, i l’entrada en un cicle econòmic negatiu està tenint ja conseqüències directes sobre la qualitat de vida de les classes populars, que veuen afectat clarament el seu poder adquisitiu, alhora que creix la seva inseguretat per la precarietat del mercat de treball i una política fiscal errònia, per part del govern central, insuficient per finançar la creixent demanda de cobertura social. Si renunciem a una fiscalitat més progressiva que faci pagar més als que més tenen i eliminem l’impost de patrimoni, com pensem finançar l’estat del benestar quan vingui l’època de vaques flaques??
Aquest és el panorama que ens espera pel proper any. Manteniment a l’alça del tipus d’interès, encariment del cost de la vida, inseguretat en el treball i dificultats financeres. Aquest és el panorama, i en aquest context també, hem de situar els números i les prioritats d’actuació municipal pel proper curs i pel proper mandat.
I, en aquest punt, hem de reiterar la nostra denúncia a una situació d’injustícia històrica. Em refereixo, una vegada més, a la manca de suficiència financera dels nostres ajuntaments. La gran asignatura pendent des de l’any 79. Els nostres impostos encara soporten el major pes del nostre pressupost, mentre les aportacions de la resta d’adminsitracions, especialment Generalitat i Estat, tot i crèixer durant els últims anys, continúa sent clarament insuficient per donar resposta a les necessitats de la població i fer front a noves demandes emergents de la nostra societat.
Perquè la qüestió no és que els Ajuntaments anem demanant caritat a les altres administracions, sinó que l’administració central i autonòmica, assumeixin d’una vegada per totes, que la batalla per la cohesió social es dóna cada dia a les aules de les nostres escoles, als centres de treball dels nostres polígons, als centres sanitaris dels nostres barris, a les residències de la gent gran, i no als despatxos dels ministeris ni de les direccions generals de cap administració. Ha arribat el moment de que solucionem d’una vegada per totes el financement dels serveis elementals amb criteris de proximitat de la gestió i de suficiència financera dels municipis com a tercer nivell de l’administració que són.
El Pressupost
Dit això, el pressupost que avui aprobem és un pressupost que tot i nèixer amb amb aquestes limitacions, i per tant, no poder respondre al 100 % a totes aquelles necessitats de la ciutat, respon a una ferma voluntat i compromís per la cohesió social i la qualitat de vida de les persones, tal i com defineix el PAM.
En aquest sentit, el pressupost denota el compromís del govern per una ciutat educadora i compromesa amb la inclusió social, amb la convivència, amb els valors de la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, per la renovació urbana dels seus barris i la millora de l’espai públic, la seguretat, la localització de llocs de treball i la participació ciutadana.
Un pressupost, que malgrat el context que comentàvem abans, creix un 8% per sobre del 2007 i manté l’esforç inversor en 13 milions d’euros.
Els ingressos
Pel que fa als ingressos, ICV-EUIA valorem possitivament l’ncrement per sobre de l’IPC dels ingressos indirectes. És a dir, aquells que són progressius com l’IBI i l’IAE i les plusvàlues. Aquest increment expressa el pas de la transformació urbanísitica a activitat econòmica al Districte econòmic, previsiblament serà encara més important els propers exercicis. És a dir, aquelles oficines, aquelles empreses que s’han instal·lat al Districte i a la Gran Via comencen a generar activitat econòmica a la ciutat i a crear llocs de treball.
Valorem també de manera positiva, l’increment en un 23 % de les transferències corrents que provenen d’altres administracions. Això significa major sensibilitat el compromís municipalistan del Goven de la Generalitat i capacitat de negociació del nostre equip de govern per finançar projectes municipals. Projectes com els plans entorns, el Pla d’inclusió, la creació de noves llars d’infants, l’Escola de Música o la llei de barris, reben el suport importantíssim de la Generalitat de Catalunya.
No s’incrmenta la pressió fiscal sobre les taxes i preus públics. És a dir, aquells que financien serveis bàsics i universals per la ciutania de l’Hospitalet, com l’atenció domiciliària o les escoles bressol i es redueix notablement en el apartat de impostos indirectes, la previssió d’ingresssos provinents de l’ICO, com a conseqüència de la normalització de l’activitat de la construcció a la ciutat, un cop atorgades la major part de llicències dels projectes de transformació més emblemàtics.
Les despesses
El pressupost de despeses, d’altra banda, és coherent amb les prioritats enumerades al Pla d’Actuació Municipal, i és per això que volem destacar que el 63 per cent dels recursos són destinats a la millora de la qualitat de vida de les persones i la lluita per l’inclusió social. És a dir, a la política social, l’educació, la sanitat, la cultura, l’esport, la seguretat i el medi ambient.
Destaquem, en aquest sentit, l’increment molt per sobre de la mitja del pressupost:
· 16 % en política social. Destacant els 4 milions i mig d’euros per a la Gent Gran, el milió 335 per a la Nova ciutadania, els 3 milions de Sanitat i els 7 milions 7cents mil en Serveis socials, que incrementen serveis tant importants com l’atenció domiciliària i telealarma, o la posada en marxa de la targeta rosa per a majors de 60 anys.
· 15 % en educació. Destacant els 17 milions d’euros als Plan d’entorn, els 2 milions trescent mil dedicats a incentius i beques, els més de 7 milions per a projectes com les escoles bressol.
· 40 % real, si descomptem l’estalvi en lloguers, per la nova ubicació en un local de propietat municipal, en Medi Ambient i Sostenibilitat per a impulsar polítiques de lluita contra el canvi climàtic, la nova cultura de l’aigua, la mobilitat sostenible o les agendes 21 escolars, a més del manteniment pressupostari en programes tant importants com els 7 milions 8cents mil euros de la contracte de parcs i jardins o els més de 23 milions de la contracte de sanejament i RSU
· 14 % en seguretat, amb l’ncrement de plantilla de guàrida urbana per millorar la seguretat i la proximitat dels serveis de G.U.
· Per últim, pel que fa a personal, volem destacar com a positiu, l’ncrement en personal, també per sobre de l’IPC, que respon a una necessitat, que el nostre grup ja senyalava quan parlàvem dels pressupostos del 2006, perquè no es pot fer front a les noves necessitats que té la ciutat sinó ve també acompanyat d’un increment sostingut i equilibrat de la plantilla municipal, especialment en el cos administratiu i professional.
· Lamentem, un any més, que aquest pressupost no hagi estat sotmés a cap procés de participatiu amb la ciutadania de l’Hospitalet i proposem i desitgem, que el compromís de creació del Consell de Ciutat posi fi a aquesta mancança en els propers exercicis.
