diumenge 30 de desembre de 2007

Els meus millors desitjos pel 2008

Acabo d'arribar a la ciutat de Rosario, Argentina, per passar el cap d'any amb la família de la meva companya i des d'aquest estiu austral (estem a més de trenta graus) us envio els meus millors desitjos pel 2008.
Els millors desitjos per unes eleccions generals on es recuperi la participació i IU-ICV-EUIA obtingui un resultat que faci possible un govern d'esquerres amb polítiques d'esquerra.
Els millors desitjos per una ciutat més justa on desapareguin les desigualtats i aconseguim la inclusió i una convivència cívica, plural i responsable on ningú no es senti exclós.
Els meus millors desitjos per un món més just. Que aconseguim sumar dia a dia, noves energies de canvi per fer realitat un altre món possible.
Els meus millors desitjos per a tots vosaltres. Que el 2008 ens apropem una mica més als nostres somnis.

dimecres 19 de desembre de 2007

Un poco de cordura, por favor

A escasos tres meses de las Generales, la situación desatada en IU no parece de lo más inteligente. Sobretodo si tenemos en cuenta la gran polarización que vamos a vivir en la campaña en torno a los dos principales candidatos, Zapatero y Rajoy, izquierda y derecha, y lo caro que nos cuestan los escaños por la maldita ley electoral. Si a eso le añadimos el desencanto de tantos electores de izquierda que se van a la abstención, las pugnas en la cúpula de IU parecen una clara invitación a tantos otros que dudan todavía si votarnos.

Para hacérselo mirar. Llamo a la cordura y a la inteligencia política. En Catalunya ya pasamos por una ruptura no hace tanto, algo más de diez años, y la experiencia no ha sido como para recomendársela a nadie. Hemos tardado otros tantos años en recomponer mínimamente nuestro espacio político, esta vez en coalición los mismos que antes estábamos en el mismo proyecto.

Se equivocan los que se niegan a unas primarias en Valencia que podrían clarificar las cosas, y se equivoca Llamazares a imponerlas desde la dirección federal, expulsando a tres dirigentes del PCE, dos de ellos de Andalucía, donde hubo un acuerdo interesante el pasado fin de semana. ¿ Era necesario expulsar de la permanente al presidente del PCE de la dirección y al único eurodiputado que tiene IU?

Por favor, un poco de responsabilidad política, y si no se es capaz de estar a la altura de las circunstancias, que se vayan a la segunda fila, y dejen paso. Por favor, si no tienen nada mejor que hacer que dejen paso.

dimarts 18 de desembre de 2007

ICV-EUIA vota els pressupostos

Us adjunto la meva intervenció en el ple d'avuí sobre els pressupostos.

En primer lloc, volem fer alguns comentaris sobre el context en què es mou l’economia mundial. Marcada per la crisi financera que ha provocat el col·lapse del mercat immobilari. i que està tenint el seu reflexe sobre l’economia espanyola i catalana, molt dependents del sector de la construcció i del consum intern.

D’altra banda, l’encariment del preu del petroli, els serveis i els bens bàsics com els cereals, amb repercusions espectaculars en el preu del pa, de la llet o el pollastre, l’increment de la inflació interanual i la pujada de tipus, apunten clarament a una desacceleració de l’economia pel proper exercici.

Amb tot, aquesta desacceleració, i l’entrada en un cicle econòmic negatiu està tenint ja conseqüències directes sobre la qualitat de vida de les classes populars, que veuen afectat clarament el seu poder adquisitiu, alhora que creix la seva inseguretat per la precarietat del mercat de treball i una política fiscal errònia, per part del govern central, insuficient per finançar la creixent demanda de cobertura social. Si renunciem a una fiscalitat més progressiva que faci pagar més als que més tenen i eliminem l’impost de patrimoni, com pensem finançar l’estat del benestar quan vingui l’època de vaques flaques??

Aquest és el panorama que ens espera pel proper any. Manteniment a l’alça del tipus d’interès, encariment del cost de la vida, inseguretat en el treball i dificultats financeres. Aquest és el panorama, i en aquest context també, hem de situar els números i les prioritats d’actuació municipal pel proper curs i pel proper mandat.

I, en aquest punt, hem de reiterar la nostra denúncia a una situació d’injustícia històrica. Em refereixo, una vegada més, a la manca de suficiència financera dels nostres ajuntaments. La gran asignatura pendent des de l’any 79. Els nostres impostos encara soporten el major pes del nostre pressupost, mentre les aportacions de la resta d’adminsitracions, especialment Generalitat i Estat, tot i crèixer durant els últims anys, continúa sent clarament insuficient per donar resposta a les necessitats de la població i fer front a noves demandes emergents de la nostra societat.

Perquè la qüestió no és que els Ajuntaments anem demanant caritat a les altres administracions, sinó que l’administració central i autonòmica, assumeixin d’una vegada per totes, que la batalla per la cohesió social es dóna cada dia a les aules de les nostres escoles, als centres de treball dels nostres polígons, als centres sanitaris dels nostres barris, a les residències de la gent gran, i no als despatxos dels ministeris ni de les direccions generals de cap administració. Ha arribat el moment de que solucionem d’una vegada per totes el financement dels serveis elementals amb criteris de proximitat de la gestió i de suficiència financera dels municipis com a tercer nivell de l’administració que són.

El Pressupost

Dit això, el pressupost que avui aprobem és un pressupost que tot i nèixer amb amb aquestes limitacions, i per tant, no poder respondre al 100 % a totes aquelles necessitats de la ciutat, respon a una ferma voluntat i compromís per la cohesió social i la qualitat de vida de les persones, tal i com defineix el PAM.

En aquest sentit, el pressupost denota el compromís del govern per una ciutat educadora i compromesa amb la inclusió social, amb la convivència, amb els valors de la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, per la renovació urbana dels seus barris i la millora de l’espai públic, la seguretat, la localització de llocs de treball i la participació ciutadana.

Un pressupost, que malgrat el context que comentàvem abans, creix un 8% per sobre del 2007 i manté l’esforç inversor en 13 milions d’euros.

Els ingressos

Pel que fa als ingressos, ICV-EUIA valorem possitivament l’ncrement per sobre de l’IPC dels ingressos indirectes. És a dir, aquells que són progressius com l’IBI i l’IAE i les plusvàlues. Aquest increment expressa el pas de la transformació urbanísitica a activitat econòmica al Districte econòmic, previsiblament serà encara més important els propers exercicis. És a dir, aquelles oficines, aquelles empreses que s’han instal·lat al Districte i a la Gran Via comencen a generar activitat econòmica a la ciutat i a crear llocs de treball.

Valorem també de manera positiva, l’increment en un 23 % de les transferències corrents que provenen d’altres administracions. Això significa major sensibilitat el compromís municipalistan del Goven de la Generalitat i capacitat de negociació del nostre equip de govern per finançar projectes municipals. Projectes com els plans entorns, el Pla d’inclusió, la creació de noves llars d’infants, l’Escola de Música o la llei de barris, reben el suport importantíssim de la Generalitat de Catalunya.

No s’incrmenta la pressió fiscal sobre les taxes i preus públics. És a dir, aquells que financien serveis bàsics i universals per la ciutania de l’Hospitalet, com l’atenció domiciliària o les escoles bressol i es redueix notablement en el apartat de impostos indirectes, la previssió d’ingresssos provinents de l’ICO, com a conseqüència de la normalització de l’activitat de la construcció a la ciutat, un cop atorgades la major part de llicències dels projectes de transformació més emblemàtics.

Les despesses

El pressupost de despeses, d’altra banda, és coherent amb les prioritats enumerades al Pla d’Actuació Municipal, i és per això que volem destacar que el 63 per cent dels recursos són destinats a la millora de la qualitat de vida de les persones i la lluita per l’inclusió social. És a dir, a la política social, l’educació, la sanitat, la cultura, l’esport, la seguretat i el medi ambient.

Destaquem, en aquest sentit, l’increment molt per sobre de la mitja del pressupost:

· 16 % en política social. Destacant els 4 milions i mig d’euros per a la Gent Gran, el milió 335 per a la Nova ciutadania, els 3 milions de Sanitat i els 7 milions 7cents mil en Serveis socials, que incrementen serveis tant importants com l’atenció domiciliària i telealarma, o la posada en marxa de la targeta rosa per a majors de 60 anys.

· 15 % en educació. Destacant els 17 milions d’euros als Plan d’entorn, els 2 milions trescent mil dedicats a incentius i beques, els més de 7 milions per a projectes com les escoles bressol.

· 40 % real, si descomptem l’estalvi en lloguers, per la nova ubicació en un local de propietat municipal, en Medi Ambient i Sostenibilitat per a impulsar polítiques de lluita contra el canvi climàtic, la nova cultura de l’aigua, la mobilitat sostenible o les agendes 21 escolars, a més del manteniment pressupostari en programes tant importants com els 7 milions 8cents mil euros de la contracte de parcs i jardins o els més de 23 milions de la contracte de sanejament i RSU

· 14 % en seguretat, amb l’ncrement de plantilla de guàrida urbana per millorar la seguretat i la proximitat dels serveis de G.U.

· Per últim, pel que fa a personal, volem destacar com a positiu, l’ncrement en personal, també per sobre de l’IPC, que respon a una necessitat, que el nostre grup ja senyalava quan parlàvem dels pressupostos del 2006, perquè no es pot fer front a les noves necessitats que té la ciutat sinó ve també acompanyat d’un increment sostingut i equilibrat de la plantilla municipal, especialment en el cos administratiu i professional.

· Lamentem, un any més, que aquest pressupost no hagi estat sotmés a cap procés de participatiu amb la ciutadania de l’Hospitalet i proposem i desitgem, que el compromís de creació del Consell de Ciutat posi fi a aquesta mancança en els propers exercicis.

dijous 13 de desembre de 2007

Un PAM de les petites coses

Avui hem presentat el Pla d'Actuació Municipal que s'aprovarà en el proper ple municipal. Han estat més de tres mesos de treball i de negociació que han valgut la pena. Des d'aquí vull felicitar el treball desenvolupat per tot el grup municipal i els afiliats i afiliades durant aquests mesos aportant propostes concretes.
El PAM parla poc de les grans obres i molt de les petites coses, que són les que realment ens importen. Les petites grans cosas. És un PAM que fa una inflexió en polítiques socials i educatives (més recursos i inversió en nous equipaments), en les polítiques de convivència (creacío d'un programa d'educadors de carrer i de l'agent cívic), en políitiques d'igualtat (pacte dels usos del temps). El PAM també contempla l'impuls d'un Pla local per la inclusió social, que desenvolupi la llei de serveis socials i la creació d'un mínim de 4400 habitatges de promoció pública, sense deixar de banda el compromís contra el canvi climàtic, la promoció de les energies renovables, noves zones verdes i més transport públic.
És en definitiva, un PAM en el que la gent d'ICV-EUIA ens podem sentir molt còmodes. Ha estat fruit d'una negociació intensa. Ara manca el més difícil, fer aquestes propostes realitat. I nosaltres ens hem de comprometre a posar totes les nostres energies a fer-les realitat, des de l'Ajuntament i des del carrer.

dilluns 10 de desembre de 2007

Cada dia més pobres


Cada cop costa més omplir la cistella de la compra, especialment en aquestes dates nadalanques. Aliments bàsics com el pa, el pollastre, la llet o els ous estan adquirint preus desorbitats. Això, afegit a l’encariment insoportable de l’habitatge, està estenent la xacra de la pobresa a Catalunya, i molt especialment a la nostra Àrea Metropolitana, on la demanda d’ajuts socials s’ha disparat els últims anys.

Avui, la pobresa afecta sobretot a les dones, les persones grans i els immigrants, donant-se cada dia més a edats més joves. Són les conseqüències d’un mercat de treball extraordinàriament precari, competitiu i excloent, i d’una societat de consum que exigeix un enorme endeutament familiar per accedir a les necessitats més elementals/ bàsiques.

Aquest fet, que constatava recentment la fundació Càritas al seu informe anual, és especialment preocupant, si tenim en compte que la nostra economia comença a donar símptomes d’entrar en un cicle clarament negatiu, on l’increment dels tipus d’interès i de la inflació, en quatre punts estan començant a ofegar les economies familiars.

Davant d’aquest panorama, cal un canvi radical en la política econòmica del govern de l’Estat. Cal una política que protegeixi els drets dels treballadors i les treballadores, garantint un treball de qualitat amb salaris dignes i una política fiscal que gravi els beneficis dels poderosos per finançar la despesa en cobertura social: increments de les pensions contributives i no contributives i dels ajuts a la família. Justament el contrari de les receptes neoliberals anunciades per Zapatero: xecs de consolació i supressió de l’impost sobre el patrimoni.

dimecres 5 de desembre de 2007

Derechazo de Zapatero

Época de tómbolas y subastas. A la política del cheque y el euromillón que apadrina el PSOE en época preelectoral se le ha sumado una nueva vuelta de tuerca a las rebajas fiscales. En este caso, a los más ricos. La supresión del impuesto de Patrimonio es una medida escandalosa, claramente de derechas, que inicia el vuelo al centro de ZP, para auparle supuestamente, a la mayoría absoluta en marzo. Anda muy equivocado el presidente del talante. Olvida que han sido sus medidas más progresistas las que animaron a muchas personas descontentas a votarle. Zp no quiere ver la crisis económica que se avecina. En la política económica bajar impuestos no es de izquierdas y retirar el impuesto de patrimonio es doblemente de derechas. En el diario público está muy bien recogida la noticia y la reacción de IU al respecto