Privatitzen els guanys, socialitzen les pèrdues

Quan escric aquestes línies, el Congrés dels EEUU acaba de rebutjar el pla de rescat del sector bancari proposat per Bush i 7 països europeus han sortit les darreres hores, al rescat financer, de diferents bancs europeus, amb els diners dels contribuents. A la pràctica, estem parlant, ni més ni menys, que de nacionalitzacions de la banca privada.

La crisi financera, la primera gran crisi de l’era de la globalització està prenent, dia a dia, una dimensió que pocs preveien fa escassos mesos. I com acostuma a passar la crisi deixa al descobert, amb tota cruesa, les contradiccions d’aquest sistema estúpid. Wall Street, la catedral del capitalisme, a punt de ser intervinguda pel govern ultraliberal de George Bush jr. Qui ho havia de dir?

Aquesta intervenció estatal del mercat financer està sent, precisament, reclamada pels mateixos gurús del neoliberalisme, que fa només uns mesos criticaven des de les seves tribunes, el Govern de Veneçuela per tracta de fer-se amb el control d’una part de la filial del Banc de Santander en aquell país.

La crisi, a més a més, d’assenyalar aquestes contradiccions, ens dóna la raó a qui proposàvem una altra Globalització, de rostre humà, amb control públic i democràtic de les operacions financeres internacionals, que posés fre a la cobdícia, l’avarícia i a incompetència d’una élite financera i econòmica, que en temps de vaques grasses van privatitzar tots els guanys, i ara, en temps de crisi, volen socialitzar les seves pèrdues.

Un altre món és possible, dèiem no fa tant. Globalitzem els drets, cerquem noves formes de governança més enllà dels Estats. Per tot això, I perquè no volem que la crisi la continuem pagant els de sempre, el proper 7 d’octubre donem suport a la Jornada Mundial pel Treball Digne.