El proper diumenge 7 de juny es celebraran eleccions al Parlament Europeu. El clima de desànim i desmobilització que ha generat la crisi econòmica, i la percepció de llunyania que te la ciutadania sobre unes institucions europees que sembla que ens afectin molt poc, amenacen amb una abstenció elevadíssima que només afavoriria a la dreta i a les polítiques neoliberals.
En contra d’aquesta percepció més o menys generalitzada, el setanta per cert de les normes que ens afecten les aprova el Parlament Europeu. Com a mostra d’això només cal recordar el recent intent d’aprovació de la directiva europea de temps de treball que pretenia allargar la jornada laboral màxima fins a 65 hores setmanals, jornada que s’implantaria a partir d’acords individuals entre els empresaris i els treballadors, carregant-se així, el principi negociació col·lectiva.
Si el Parlament Europeu hagués aprovat aquesta directiva, les condicions laborals de tots els treballadors i les treballadores de Catalunya i del conjunt de l’Estat haurien empitjorat de manera significativa.
D’altra banda, l’actual crisi econòmica i financera és una crisi del propi capitalisme. La crisi més important des dels anys 30 ha estat produïda pel neoliberalisme que ha preconitzat la desregulació progressiva de l’economia, impedint el seu control públic i democràtic, i ha volgut deixar els nostres drets en mans exclusives del mercat.
La dreta és la responsable política d’aquesta crisi econòmica. Les seves propostes, com la reforma del mercat laboral, van en contra dels treballadors i les treballadores i abunden en les receptes neoliberals que han provocat la crisi.
En aquest escenari, el Parlament Europeu és un instrument decisiu per fer front a la crisi, per a que no la paguem els treballadors i les treballadores. I és per això, que a Europa, l’esquerra política ha de tenir un pes més important. Perquè la crisi és de dretes i les solucions han de ser d’esquerres, cal anar a votar el proper 7 de juny a ICV-EUIA.
En contra d’aquesta percepció més o menys generalitzada, el setanta per cert de les normes que ens afecten les aprova el Parlament Europeu. Com a mostra d’això només cal recordar el recent intent d’aprovació de la directiva europea de temps de treball que pretenia allargar la jornada laboral màxima fins a 65 hores setmanals, jornada que s’implantaria a partir d’acords individuals entre els empresaris i els treballadors, carregant-se així, el principi negociació col·lectiva.
Si el Parlament Europeu hagués aprovat aquesta directiva, les condicions laborals de tots els treballadors i les treballadores de Catalunya i del conjunt de l’Estat haurien empitjorat de manera significativa.
D’altra banda, l’actual crisi econòmica i financera és una crisi del propi capitalisme. La crisi més important des dels anys 30 ha estat produïda pel neoliberalisme que ha preconitzat la desregulació progressiva de l’economia, impedint el seu control públic i democràtic, i ha volgut deixar els nostres drets en mans exclusives del mercat.
La dreta és la responsable política d’aquesta crisi econòmica. Les seves propostes, com la reforma del mercat laboral, van en contra dels treballadors i les treballadores i abunden en les receptes neoliberals que han provocat la crisi.
En aquest escenari, el Parlament Europeu és un instrument decisiu per fer front a la crisi, per a que no la paguem els treballadors i les treballadores. I és per això, que a Europa, l’esquerra política ha de tenir un pes més important. Perquè la crisi és de dretes i les solucions han de ser d’esquerres, cal anar a votar el proper 7 de juny a ICV-EUIA.
Escrits
3 comentaris:
La dreta és la responsable política d’aquesta crisi econòmica. Les seves propostes, com la reforma del mercat laboral, van en contra dels treballadors i les treballadores i abunden en les receptes neoliberals que han provocat la crisi.
La economía es un instrumento, no un fín, en si mismo. Cada vez más economía privada, dicen el mercado se autorregula, ¿pero quien es el perjudicado? La gran mayoría, que es la que debe decidir quien le gobierna y que políticas económicas deben llevarse a término. Políticas que deben tener como objetivo que las familias tengan resuelto lo indispensable, sanidad, educación, vivienda, trabajo, etc…
Ya vemos como se legisla y a favor de que. El capital sabe que lo que genera más beneficio es lo más necesario en primer lugar y luego creando la necesidad de bienes y servicios que no lo son.
¿Y dónde está la derecha? En todos los sitios, los que se llaman de derechas, los que dicen que están en el centro, los que dicen que son de izquierdas pero se suman a la política de la derecha y los que forman gobierno con los socialistas que sólo tienen el nombre y nada más. Ser de izquierdas no es oponerse a la política del PP y ver como se recortan los derechos que tantos años han costado conseguir.
Si la izquierda minoritaria gobierna con la derecha se colapsa.
Aparecen en estas elecciones europeas una organización política, Izquierda Anticapitalista, Revolta Global, que aglutina aspectos y prioridades que son antiguos pero que se han olvidado. Este movimiento que se extiende en toda Europa está formado por activistas que fueron de otros partidos políticos de izquierdas. Mi pregunta es,
¿Qué ha ocurrido con la izquierda que ha entrado en las instituciones para apoyar a…. y que no gobierne…..?
Este contrapeso de la izquierda para que no gobierne la derecha ha hecho que la izquierda no sea una opción válida de futuro, se ha desdibujado como tal.
La prueba está en los resultados de las últimas elecciones europeas en España.
¿Se preguntan los políticos de izquierdas porque la abstención es tan alta? Ya sabemos que los que son de derechas votan casi todos.
Un cordial saludo,
Un gavanense.
Que me dices de Izquierda Anticapitalista? ¿es un problema?
¿que opinas?
Para mí no es un problema. Es un síntoma. Es una lástima que toda la izquierda alternativa no compartamos un mismo proyecto, pero todos tenemos responsabilidades en eso. Me consta que se han tenido conversaciones. Espero que en el proceso de refundación de Izquierda nos podamos reencontrar toda la izquierda.
Publica un comentari