Tres anys després de l’aprovació de l’Estatut i un any després del termini que es va fixar per a definir el model, Generalitat i Govern central han arribat a un acord sobre el finançament. Ja era hora! És un bon acord que va en la línia correcta. Adaptar els recursos i el seu model de gestió a les necessitats reals de la Catalunya d’avui. Adaptar-los al creixement de població que hem tingut els últims 10 anys i que ha col•lapsat els serveis públics.
És un sistema de finançament que garanteix la solidaritat i la cor responsabilitat entre totes les comunitats autònomes, dedicant el 75 % dels recursos a garantir els serveis bàsics del Estat del Benestar (sanitat, educació i serveis socials) i garantint a les comunitats la lliure disposició del 25 % restant.
És un bon acord que permetrà recuperar la capacitat d’inversió pública que s’havia perdut als últims anys i garanteix uns recursos més proporcionals al nivell d’aportacions que fan els ciutadans i les ciutadanes a les finances de tot l’Estat. Hagués estat un exercici d’irresponsabilitat rebutjar-lo, tenint en compte les necessitats econòmiques que tenen els treballadors i les treballadores que cada dia pateixen les conseqüències de la crisi .
Malgrat això, els diners no ho són tot. Els diners no són la garantia del bon govern. Cal encertar en les polítiques. Per ICV-EUIA és imprescindible respondre tres preguntes: qui pagarà el finançament? a què es dedicaran els recursos? i com queda el finançament dels Ajuntaments?
Perquè, primer, és urgent d’una vegada per totes, una reforma fiscal progressiva per a que paguin més qui més tenen. Segon, aquests diners han de servir per millorar la sanitat pública, l’educació pública i els serveis socials, i tercer, els Ajuntaments no poden continuar sent la ventafocs del nostre sistema democràtic.
4 comentarios:
Alfonso que sepas que te equivocas con un compañero, y que lo voy a proteger, por que no se merece la desconfianza .
Es una bellisima persona y no tiene que demostrar nada.VALE.
Pedro Correa, vecino de La Florida.
Hola Alfonso, me han pedido un grupo de 20 ex-militantes del PSUC.
Que te escriba para que entiendas que estamos organizados, nos vemos cada 3 o 6 meses y debatimos de política.
Nos vemos obligados a votar en blanco.
1º Porque el sistema electoral es un monumento al fraude.
2º Porque ni EUiA ni el PSUC viu, responden a las necesidades reales de la actual situación política.
3º No hay en estos momentos ningún grupo político de izquierdas que sea ÚTIL.
Por lo que te leemos en tus articulos, sigues fielmente los dogmas de la coalición.
Vamos que eres un politico profesiónal y cuando alguien te cuestiona, les mandas tu correo para tratar de convencerles de que se equivocan.
Tu mismo, en tu blogg reflejas la postura oficial de tu partido, y como vemos que estas sometito a multiples presiones internas y externas, tienes un discurso hueco.
Disculpa si somos sinceros contigo, pero es que nos agradaria dejar de votar en blanco, para poder votar a un grupo de izquierdas que se mueva por ideas, de momento no lo estais haciendo.
Pedro, siento que sea así, ¿qué propones?
Pedro.
¿Qué la izquierda impulse movilizaciones?
Movilizar porque si… NO TIENE SENTIDO.
¿Cuántos motivos hay para que la ciudadanía necesite expresarse y presionar para que las cosas cambien?
Paro.
Hipotecas.
Carestía de vida.
Incivismo.
Desigualdades.
EREs.
Sistema electoral MAYORITARIO.
Listas cerradas.
Terrorismo.
Corrupción.
etc.etc.etc............
¿Qué genera toda esta lista de injusticias?
¿el capitalismo?
Bueno pues si somos capaces de ver todas estas patologías en un enfermo, habrá que hacer algo, habrá que buscar la manera de encontrar o una vacuna o una terapia para que el sistema que produce estos síntomas o sea eliminado o produzca el menor daño posible.
¿Qué necesitamos?
Una izquierda coherente.
Unos objetivos claros.
Organizar a la ciudadanía.
Perdona que simplifique tanto .
Publica un comentari