divendres 4 de setembre de 2009

De la prostitución y el civismo en Barcelona

No conozco a nadie a quien no le hayan indignado los reportajes, primero en El País y después en La Vanguardia, sobre la prostitución en las calles de Barcelona. Muchos y sonoros han sido los adjetivos que he escuchado sobre los reportajes y lo explícito de las fotografías: grotescas, dantescas, decadentes, indignantes...

Parece que hay un consenso más o menos generalizado, a izquierda y derecha, en la opinión pública sobre la necesidad de acabar con esto. Lo que no me queda tan claro es lo que quiere decir cada cuál cuando dice que hay que solucionar de una vez por todas con este problema. ¿ A qué nos referimos? ¿A acabar con la prostitución? ¿A acabar con la prostitución en la calle? ¿A acabar con el sexo explícito en la calle? ¿A acabar con las prostitutas o con los que las obligan a a prostituirse? ¿atajamos la oferta o la demanda? Es decir, ¿nos molesta la prostitución o nos molesta que nos la muestren en nuestras narices en plena calle? Sin ánimo de provocar, me temo que algo de eso hay, de la clásica doble moral burguesa.

Hoy la Vanguardia publica un interesante artículo sobre el límite de nuestras leyes para atajar el problema. Habla de las lilmitaciones de nuestro actual sistema jurídico que es lo que permite que escenas como las que se ven cada día en nuestras ciudades y carreteras. En definitiva, y en mi opinión, el problema radica en que en España, la prostitución no está regulada ni está penalizada.

Tengo mis dudas. Muy serias dudas sobre cuál es la solución más efectiva para acabar con el problema de fondo. Para mí, lo más importante es proteger a las víctimas. En este caso, a las mujeres que son obligadas a prostituirse, a ver violados cada día sus derechos más elementales, con la complicidad de una sociedad que en el mejor de los casos las trata con indiferencia cuando no con desprecio.

Dicen desde el Ayuntamiento de Barcelona que el problema es que no las pueden expulsar (a las prostitutas) como si el problema fueran ellas (en la mayoría de los casos, mujeres jóvenes sin papeles ni dinero, privadas de su libertad y víctimas del tráfico sexual) y no el proxeneta (hombre, mafioso sin escrúpulos, que se pasea impunemente en la mayoría de los casos) ni el cliente ( hombre, turista o indígena, occidental con el pasaporte y la billetera en regla que las utiliza, en la mayoría de los casos como pura mercancía)
Siempre me he decantado más por la regularización que por la prohibición, aunque cada día tengo más dudas. Lo que sí que tengo claro es que cualquier solución, que escuche la opinión de las prostitutas, será mejor que el limbo jurídico actual que lo permite pero lo censura socialmente. Por favor, dejémonos de hipocresía y actuemos de una vez.

3 comentarios:

Rafael Pla López ha dit...

MITES SOBRE LA PROSTITUCIÓ
Rafael Pla López
professor de la Universitat de València

Al voltant de la prostitució, un conjunt de mites falsejen la seua realitat i dificulten una aproximació racional a la mateixa:

Libertinatge: la prostitució és el contrari a una conducta sexual lliure, en tant que, enlloc de motivar-se en la búsqueda d'un plaer recíproc, està forçada per un condicionament econòmic.

Esclavitud: encara que en el marc de la prostitució poden donar-se situacions similars a l'esclavitud, especialment en connexió amb formes d'immigració il·legal, la prostitució en si mateixa es correspon plenament amb les característiques del sistema capitalista, que tendeix a convertit tot en mercaderia.

Treball: encara que la prostitució puga ser "productiva" per als empresaris que obtinguen beneficis de la mateixa, no és pròpiament un treball, de la mateixa manera que no ho és l'activitat d'un assassí a sou o d'un mercenari: ni crea riquesa ni satisfeix cap necessitat social, sinó que pel contrari perverteix la sexualitat humana al cosificar-la privant-la de la seua funció socialitzadora com a forma de comunicació interpersonal.

Per tot això, té tan poc sentit propugnar l'abolició de la prostitució (es poden abolir lleis o normes, no realitats socials) com defensar la seua regulació laboral, com fa la secretària de la dona de CC.OO.-PV al demanar "dotar a estas mujeres de un marco normativo que regule sus derechos y deberes" per a accedir a "beneficios laborales". Naturalment que, en tant que hi haja prostitutes, haurien de tenir tots els drets genèrics dels sers humans, però no té sentit que l'Estat puga dictar una norma per la qual es puga obligar a pràctiques sexuals, per exemple donant valor legal a un "contracte laboral" com a prostituta. Si aquesta norma s'arribés a dictar, sí caldria exigir la seua abolició.

El que cal fer davant la prostitució és maldar per la seua erradicació, actuant tant sobre la seua oferta (proporcionant mitjans econòmics i laborals alternatius a qui exerceix la prostitució) com sobre la seua demanda (amb una educació sexual que afavorisca relacions sexuals lliures). Evitant tant la hipocresia moral com la resignació davant d'una tal lacra social.

Alfonso Salmerón Muñoz ha dit...

Rafael, moltes gràcies per aportar llum al problema

Lidia ha dit...

Moltes gràcies, Alfonso pel teu article i també moltes gràcies, Rafael pels comentaris que són molt interessants.

Com a dona em bull la sang cada cop que sento a parlar de "regular" o "legalitzar" la prostitució. No puc deixar d'imaginar-me les situacions de violència extrema que pateixen aquestes dones, moltes molt joves.

S'ha de lluitar contra aquest esclavatge. No el podem tolerar. Hem de canviar la mentalitat de la societat, com un dia es va fer amb la violència de genère, que abans era tolerada ("són coses de matrimonis") i avui en dia ningú no la justificaria.

Crec que hi ha molta hipocresia amb aquest tema i massa tòpics.

Es carrega les culpes a les dones com si els culpables no fossin, com ho són en realitat, els proxenetes o els clients.

Es parla d'immigració ilegal desviant el focus d'atenció del vertader problema que és l'incivisme, el masclisme i la inhumanitat d'alguns homes.

Es parla de què no es practiqui al carrer, com si fer-ho de portes en dins no suposès la mateixa violència.

Hi ha qui diu que moltes ho fan voluntàriament i que viuen com a reines. No m'ho crec. I si n'hi haguès alguna no justifica que milers hagin d'estar patint aquesta situació d'indefensió. Sembla que hi ha qui ha vist massa cops "Pretty Woman". La majoria de les prostitutes viuen miserablement i els clients m'imagino que majoritàriament són tot el que no és en Richard Gere a la pel·lícula.

Volen regular-ho, com si fos una feina més, però mai no ho serà. Els qui defensen amb tant d'interès la legalització mai s'hi dedicarien ni permetrien que les dones del seu entorn familiar i social s'hi dediquessin. Perquè volen pels altres el que no volen per a ells?

També hi ha qui diu que sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà. Doncs, potser, però hem de mirar que no n'hi hagi. Al cap i a la fi, bé que hi ha lladres i assassins i no per això desapareixen aquests delictes del codi penal.

Els més cínics ho justifiquen alegant que fan una funció social, perquè "els homes tenen les seves necessitats". Si fos home, em sentiria insultada per aquest comentari, que qualifica els homes com a caps de pardals incapaços de controlar els seus instints.

És un tema molt complex i s'han de prendre decisions, això està clar. Diuen que el model suec està donant bastant bon resultat. No sóc tan ingènua per pensar que ha desaparegut la prostitució de Suècia, però sí penso que multar els clients, perseguir els proxenetes, ajudar les dones a sortir d'aquest infern i algunes campanyes de conscienciació social podrien donar els seus fruits.