dimecres 27 de maig de 2009
dimarts 19 de maig de 2009
Crisi de dretes, solucions d'esquerres
El proper diumenge 7 de juny es celebraran eleccions al Parlament Europeu. El clima de desànim i desmobilització que ha generat la crisi econòmica, i la percepció de llunyania que te la ciutadania sobre unes institucions europees que sembla que ens afectin molt poc, amenacen amb una abstenció elevadíssima que només afavoriria a la dreta i a les polítiques neoliberals.
En contra d’aquesta percepció més o menys generalitzada, el setanta per cert de les normes que ens afecten les aprova el Parlament Europeu. Com a mostra d’això només cal recordar el recent intent d’aprovació de la directiva europea de temps de treball que pretenia allargar la jornada laboral màxima fins a 65 hores setmanals, jornada que s’implantaria a partir d’acords individuals entre els empresaris i els treballadors, carregant-se així, el principi negociació col·lectiva.
Si el Parlament Europeu hagués aprovat aquesta directiva, les condicions laborals de tots els treballadors i les treballadores de Catalunya i del conjunt de l’Estat haurien empitjorat de manera significativa.
D’altra banda, l’actual crisi econòmica i financera és una crisi del propi capitalisme. La crisi més important des dels anys 30 ha estat produïda pel neoliberalisme que ha preconitzat la desregulació progressiva de l’economia, impedint el seu control públic i democràtic, i ha volgut deixar els nostres drets en mans exclusives del mercat.
La dreta és la responsable política d’aquesta crisi econòmica. Les seves propostes, com la reforma del mercat laboral, van en contra dels treballadors i les treballadores i abunden en les receptes neoliberals que han provocat la crisi.
En aquest escenari, el Parlament Europeu és un instrument decisiu per fer front a la crisi, per a que no la paguem els treballadors i les treballadores. I és per això, que a Europa, l’esquerra política ha de tenir un pes més important. Perquè la crisi és de dretes i les solucions han de ser d’esquerres, cal anar a votar el proper 7 de juny a ICV-EUIA.
En contra d’aquesta percepció més o menys generalitzada, el setanta per cert de les normes que ens afecten les aprova el Parlament Europeu. Com a mostra d’això només cal recordar el recent intent d’aprovació de la directiva europea de temps de treball que pretenia allargar la jornada laboral màxima fins a 65 hores setmanals, jornada que s’implantaria a partir d’acords individuals entre els empresaris i els treballadors, carregant-se així, el principi negociació col·lectiva.
Si el Parlament Europeu hagués aprovat aquesta directiva, les condicions laborals de tots els treballadors i les treballadores de Catalunya i del conjunt de l’Estat haurien empitjorat de manera significativa.
D’altra banda, l’actual crisi econòmica i financera és una crisi del propi capitalisme. La crisi més important des dels anys 30 ha estat produïda pel neoliberalisme que ha preconitzat la desregulació progressiva de l’economia, impedint el seu control públic i democràtic, i ha volgut deixar els nostres drets en mans exclusives del mercat.
La dreta és la responsable política d’aquesta crisi econòmica. Les seves propostes, com la reforma del mercat laboral, van en contra dels treballadors i les treballadores i abunden en les receptes neoliberals que han provocat la crisi.
En aquest escenari, el Parlament Europeu és un instrument decisiu per fer front a la crisi, per a que no la paguem els treballadors i les treballadores. I és per això, que a Europa, l’esquerra política ha de tenir un pes més important. Perquè la crisi és de dretes i les solucions han de ser d’esquerres, cal anar a votar el proper 7 de juny a ICV-EUIA.
divendres 15 de maig de 2009
Medi Ambient farà l'estudi d'impacte ambiental de Cal Trabal
Tal i com havia demanat ICV-EUIA i el Consell de la Sostenibilitat de l'Hospitalet en una resolució pública, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya es pronunciarà sobre Cal Trabal. És una bona notícia. S'obre un període en el qual el Departament de Medi Ambient ha d'elaborar un document de referència que marcarà els paràmetres ambientals als quals s'haurà d'ajustar qualsevol actuació urbanística a l'àmbit de Cal Trabal-la Marina. Mentre alguns només parlen, ICV-EUIA continuem treballant en defensa de Cal Trabal, des del carrer i des de les institucions.
dimarts 12 de maig de 2009
¿Por qué será que no me lo creo?
Estoy escuchando la intervención del presidente del Gobierno en el debate del Estado de la Nación. Cansina sensación de déja vu. No dice nada nuevo y lo que dice suena a vacío, sin cuerpo ni alma. Como me cansa esa frivolidad de sacar cada año conejos de la chistera. Este año ha sido el día anterior con el anuncio de la distribución de la píldora del día después en las farmacias. Una gran noticia, utilizada maquiavélicamente para tapar la nada del debate de hoy. El frivolón se ha quedado solo a fuerza de traicionarlos a todos. A la izquierda y a la derecha. A los españolistas y a los nacionalistas. Una de cal y otra de arena.
Hoy ha anunciado rebajas en el impuesto de sociedades para los autónomos, y nuevas promesas, un ordenador para cada niño en las escuelas, más plazas de 0 a 3.....Nuevas promesas que suenan a chiste cuando ha incumplido todas las demás.
De momento, nos hemos quedado con las ganas de escuchar qué medidas va a tomar par relanzar la economía, ni qué medidas va a impulsar para aquellas personas que han agotado su subsidio de desempleo, ni qué narices piensa a hacer para que la banca garantice el crédito y no se embolse las ayudas que les ha dado el estado con el sudor de la frente de todos nosotros.
Hoy ha anunciado rebajas en el impuesto de sociedades para los autónomos, y nuevas promesas, un ordenador para cada niño en las escuelas, más plazas de 0 a 3.....Nuevas promesas que suenan a chiste cuando ha incumplido todas las demás.
De momento, nos hemos quedado con las ganas de escuchar qué medidas va a tomar par relanzar la economía, ni qué medidas va a impulsar para aquellas personas que han agotado su subsidio de desempleo, ni qué narices piensa a hacer para que la banca garantice el crédito y no se embolse las ayudas que les ha dado el estado con el sudor de la frente de todos nosotros.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)