Tres anys després de l’aprovació de l’Estatut i un any després del termini que es va fixar per a definir el model, Generalitat i Govern central han arribat a un acord sobre el finançament. Ja era hora! És un bon acord que va en la línia correcta. Adaptar els recursos i el seu model de gestió a les necessitats reals de la Catalunya d’avui. Adaptar-los al creixement de població que hem tingut els últims 10 anys i que ha col•lapsat els serveis públics.
És un sistema de finançament que garanteix la solidaritat i la cor responsabilitat entre totes les comunitats autònomes, dedicant el 75 % dels recursos a garantir els serveis bàsics del Estat del Benestar (sanitat, educació i serveis socials) i garantint a les comunitats la lliure disposició del 25 % restant.
És un bon acord que permetrà recuperar la capacitat d’inversió pública que s’havia perdut als últims anys i garanteix uns recursos més proporcionals al nivell d’aportacions que fan els ciutadans i les ciutadanes a les finances de tot l’Estat. Hagués estat un exercici d’irresponsabilitat rebutjar-lo, tenint en compte les necessitats econòmiques que tenen els treballadors i les treballadores que cada dia pateixen les conseqüències de la crisi .
Malgrat això, els diners no ho són tot. Els diners no són la garantia del bon govern. Cal encertar en les polítiques. Per ICV-EUIA és imprescindible respondre tres preguntes: qui pagarà el finançament? a què es dedicaran els recursos? i com queda el finançament dels Ajuntaments?
Perquè, primer, és urgent d’una vegada per totes, una reforma fiscal progressiva per a que paguin més qui més tenen. Segon, aquests diners han de servir per millorar la sanitat pública, l’educació pública i els serveis socials, i tercer, els Ajuntaments no poden continuar sent la ventafocs del nostre sistema democràtic.