Presupuestos monstruosos

Dicen que dijo el que fuera ministro y profesor particular de Economía del presidente, Jordi Sevilla, que al Gobierno le ha quedado un presupuesto "frankenstein". Que de tanto cortar y pegar al tun tun le ha salido una cosa extraña que no es ni una cosa ni la otra ni todo lo contrario. No puedo estar más de acuerdo con el ex ministro ex diputado y no sé si ex amigo del presidente. A su afirmación, añado el engaño premeditado del presidente. El presidente es un maestro en el arte de decir una cosa y hacer la contraria como dice en su blog, mi amigo Gagarin. O sea, que es un maestro de la mentira. De la impostura.

Se ha tirado dos meses mareando la perdiz y haciendo grandes afirmaciones, tratando de convencer al personal de que de ninguna de las maneras iba a ceder a las presiones de los poderosos y bla bla bla, que era necesaria una reforma fiscal para que paguen más quien más tiene y bla bla bla, y a la hora de la verdad, no se le ocurre otra cosa que incrementar el gasto en Defensa enviando más tropas a Afganistan, quitarnos los 400 euros que nos dio cuando según él no había crisis y por tanto no nos hacían falta, subirnos a todos el IVA y mantener intactas las famosas SICAV. Grande, muy grande el presidente.

ZP no es de izquierdas, ni de derechas. Dice una cosa y hace la contraria. Los sábados se pone la camisa de sindicalista y el discurso de la izquierda y los lunes se ajusta el nudo de la corbata y lo traiciona con la montblanc de firmar los finiquitos. Qué grande el presidente, se le está poniendo cara de Frankenstein.

Carta abierta a TVE

Estimado señor Pons,

Me dirijo a usted con motivo de la emisión del documental “Dime donde vives” emitido el pasado miércoles 23 de septiembre en el programa “Comando Actualidad” de la primera de TVE.

En dicho programa, en el que se contrastaba la vida cotidiana en diferentes puntos de la geografía española, se proyectó una imagen zafia, plana y plagada de estereotipos y prejuicios clasistas de mi municipio, l’Hospitalet del Llobregat, y en particular, de su barrio de Bellvitge.

En el documental, se da una visión totalmente sesgada de la clase trabajadora de nuestros días. Se retrata de una manera caricaturizada, acentuada por el tono narrativo de los redactores, el estilo de vida de los trabajadores y las trabajadoras de hoy, como si fueran una rareza, puro exotismo, cuando es el estilo de vida de la mayoría de los ciudadanos de este país.

Me parece insisto, absolutamente sesgada la visión que se hace del barrio. Se acentúan todos los viejos estereotipos de la ciudad dormitorio, que l’Hospitalet dejó de ser gracias al esfuerzo de un municipio que a lo largo de los últimos años ha conseguido darle la vuelta a la tortilla y huir del destino que la especulación y el mal gobierno le había escrito.

Prueba de esa visión sesgada es que en el reportaje ustedes no hablan de las cuatro escuelas públicas, tres concertadas y una guardería pública que hay en el barrio, omiten que es el barrio con más zonas verdes de toda la ciudad, que tiene en el Hospital de Bellvitge y en el Duran i Reynals, una de las ciudades hospitalarias más importantes de Europa. Tampoco hablan de su zona universitaria, ni de sus dos estaciones de metro y una de RENFE, ni el Centro de Asistencia Primaria, el Hospital de Salud Mental, la Residencia y los pisos tutelados para la tercera edad. Su documetnal omiten que Bellvitge goza de una gran zona polideportiva con piscina, una flamante biblioteca y un centro cívico de primer nivel.

De la misma manera, su documental tampoco habla del espíritu combativo y comprometido de su gente. De su larga tradición de lucha y reivindicación que ha convertido un barrizal en una de las zonas con más centralidad del área metropolitana, donde se desarrollan proyectos de futuro tan importantes como el BIOPOL un gran polo de investigación biomédica y biotecnología en el que están trabajando Gobierno, Ayuntamiento, Universidad de Barcelona y el Hospital de Bellvitge, entre otros.

Me temo que a ustedes no les interesaba describir la realidad en toda su complejidad, buscaban la foto fija, el estereotipo que diera juego para contrastarlo con todo su jugo con el barrio de Salamanca.

Señor director, esta manera sensacionalista de tratar la realidad, me parece impropia de una televisión pública que pagamos todos los españoles, especialmente esos que se levantan por la mañana temprano para ir trabajar y dedican su tiempo a tratar de sacar adelante a sus familias, que son por cierto, mayoría en este país nuestro.

Creo hablar en nombre de la mayoría de los 260.000 ciudadanos de esta ciudad, que se han visto tratado de manera injusta por su programa del pasado miércoles, cuando les exijo una disculpa y una rectificación que restaure el buen nombre de mi l’Hospitalet y de Bellvitge y el honor de ser de barrio y de clase trabajadora, como la inmensa mayoría de los españoles.

Le saluda muy atentamente,
Alfonso Salmerón Muñoz
Coordinador local de Esquerra Unida i Alternativa y concejal de Medio Ambiente del Ayuntamiento de l’Hospitalet

ICV-EUIA ACONSEGUEIX QUE S'APROVI UNA MOCIÓ SOL·LICITANT AL GOVERN CENTRAL UNA MILLORA URGENT DEL FINANÇAMENT LOCAL

Alfonso Salmeron, portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA i regidor de medi ambient, presenta una moció que rep el suport unànime de tot el consistori.

La moció demana una solució justa a la financiació del ajuntaments, 30 anys després de la recuperació democràtica. En concret, postula que el Govern de l’Estat abordi de manera immediata i concertadament amb la Federació Espanyola de Municipis (FEMP) la definició d'un nou model de finançament municipal que garanteixi la suficiència financera de les entitats locals, la igualtat dels municipis, la presentació de serveis bàsics de qualitat per a tota la ciutadania amb independència de la dimensió del municipi.

També sol·licita al Govern de l’Estat el reconeixement del deute històric municipal que s'ha anat acumulant al llarg dels anys com a conseqüència de l'assumpció de competències d'altres administracions amb recursos dels propis ajuntaments i que estan quantificats en prop de 7.000 milions d'euros, establint els mecanismes corresponents per a la seva compensació.

Demana al Govern de l’Estat el compromís per a l'aprovació d'una nova Llei de Govern local, i una nova Llei de finançament local, amb el consens polític més ampli, que estableixi el nou marc competencial amb el finançament adequat i suficient en el present període de sessions parlamentari.

La moció aprovada recull que l’ajuntament de l’Hospitalet recolzarà quantes iniciatives realitzin les entitats municipalistes per aconseguir aquests objectius, davant de la insostenible situació de finançament municipal existent en aquest moment, sense excloure les mesures de pressió i reivindicatives que es considerin oportunes.

Per últim, es sol·licita al Govern central que, amb caràcter immediat, destini als
Fons Especials d'Inversió previstos, un mínim d’un 40% a finançar la creixent despesa corrent a què han de fer front els ajuntaments.

Salmeron, portaveu d’ICV-EUiA es felicita de l’aprovació de la moció que considera “és el resultat de la tasca coherent feta també a Madrid per part del Grup Parlamentari d’IU-ICV, que va aconseguir una proposició no de llei aprovada per unanimitat en el Congrés dels Diputats el mes de juny del 2008”.

Resolución d'EUIA sobre l'Onze de Setembre

MÉS AUTOGOVERN, MÉS DRETS SOCIALS.


La Diada de l’11 de Setembre és una dia de festa nacional i reivindicatiu. Per EUiA aquesta ha de ser una Diada unitària i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i socials.

Per EUiA, enguany és necessari continuar mobilitzant-nos per a reclamar mesures polítiques i econòmiques per tal que la crisi no la paguin els treballadors i treballadores, com està succeint. L’atur continua creixent, es destrueix ocupació i es fan reduccions salarials a empreses que encara tenen beneficis. Tot això comporta un creixement de la pobresa i de les problemàtiques socials.

Cal frenar els intents dels grans poders financers i de la gran patronal, que amb el suport de la dreta espanyola i catalana, volen aprofitar aquesta situació de crisi de la qual ells en són responsables, per reduir encara més els drets dels treballadors i treballadores proposant reduccions fiscals a les empreses, congelacions salarials i més desregularització de les relacions laborals.

EUiA defensa una reforma fiscal de caràcter progressiu i igualitari. Fent que pagui més a qui més té, amb una pujada dels impostos, i que s’acabi d’una vegada amb les facilitats que tenen les grans fortunes per tributar poc, i eliminar el frau fiscal. Avui les rendes del capital tributen amb un índex fix del 18% i les del treball entre un 0 i un 43% Això vol dir que es paga menys per especular en Borsa que per anar a treballar per compte d’un altre. Nosaltres sempre hem estat defensant que qui més diners té pagui més a hisenda, amb l’objectiu de poder fer més polítiques socials i laborals.

A Catalunya l’acord de finançament aconseguit pel Govern Català, és un important instrument perquè el Govern continuï prioritzant amb més recursos les polítiques socials i mediambientals, pactades a l’Acord d’Entesa, fomentant les polítiques de distribució de la riquesa i millorant les condicions de vida dels catalans i les catalanes.

També estem davant la propera sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut. EUiA creu que només pot ser favorable a la constitucionalitat de l’Estatut, ja que democràticament es qüestionable que un tribunal vagi en contra d’una llei aprovada pels respectius Parlaments i ratificada pel poble de Catalunya en referèndum.

En el cas que el TC es posicioni en contra del que va decidir el poble de Catalunya cal respondre unitàriament des de la societat i des del govern català. EUiA no comparteix la campanya que han estat duent a terme el PP, per tapar tota la corruptela que l’acompanya, i CiU per oblidar la seva frustració per l’acord aconseguit pel Govern català amb un nou model de finançament

L’11 de Setembre, EUiA torna a expressar el seu compromís en la defensa del dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació. L’exercici d’un dret democràtic per aconseguir avançar en un Estat federal, plurinacional i republicà.

L’11 de Setembre és, també, una diada solidària amb tots el pobles i persones que lluiten per la pau i la llibertat arreu del món. Aquest any volem expressar la condemna al cop d’Estat a Hondures i el nostre suport al poble hondureny que lluita pel restabliment de la democràcia. El rebuig a noves bases nord-americanes a Colòmbia. La solidaritat amb el poble palestí i sahrauí, i en aquesta data volem recordar l’aniversari del cop d’Estat feixista a Xile contra el govern democràtic de Salvador Allende.

Autodeterminació.......d'Arenys.

Aquest país cada dia es supera més a sí mateix. Aquest país i aquest Estat, per descomptat. Que, amb tot el que està passant, la convocatòria d'un referèndum d'aquesta mena hagi creat l'enrenou que s'ha organitzat és per fer-s'ho mirar. Tot plegat em resulta esperpèntic, propi d'episodis de l'escopeta nacional en versió catalana. Ni recolzo ni censuro perquè tinc molt de respecte a les paraules sobirania, poble, autodeterminació i federalisme com per prendre'm seriosament la iniciativa simpàtica d'aquells que només busquen provocar, però molt menys encara, el ranci autoritarisme patri que confon Arenys de Munt amb la nova Covadonga del segle XXI. Patètic, tot plegat molt patètic.

Inici de curs

Torna el setembre i comença el nou curs. Aquest és un setembre diferent, molt més dur per a les famílies que han perdut la seva feina i en general per a tots nosaltres, que no acaba de veure el final d’aquesta crisi.

S’acaba l’estiu però continuen la corrupció al PP, la preocupació per la GRIP A, els boscos devastats pels incendis, l’atur que torna a créixer i el populisme del govern. Zapatero ha hagut de rectificar amb els 420 euros, tal i com li ha exigit IU-ICV i els sindicats, millorant una proposta necessària però encara insuficient.

Ara, el govern haurà de fer front a la reforma fiscal que no va voler fer el mes de juny. aquella que li va demanar IU-ICV. Perquè és impossible garantir polítiques socials sense incrementar els ingressos, i el nostre país té una política fiscal injusta que penalitza els treballadors i els autònoms i bonifica els especuladors financers. ICV-EUIA proposa que paguin més qui més té: les rendes del capital, per a que l’Estat pugui garantir la cohesió social i no provocar més fractura social ni més pobresa.

A l’Hospitalet hem estrenat el curs escolar amb dos noves escoles bressol. 196 noves places de 0 a 3 anys, tal i com ens havíem compromès, i amb un bon grapat de millores als centres educatius. ICV-EUIA compleix.

Ara ens proposem aprovar l’assignatura més difícil: quadrar el pressupost de l’any vinent. S’han reduït, i molt, els ingressos, i s’ha incrementat la demanda social: més places escolars, més ajuts a l’habitatge, més assistència domiciliària, més polítiques de convivència...En definitiva, s’haurà de prioritzar, més que mai, les polítiques socials que garanteixin la cohesió social a la nostra ciutat. Aquest és el repte del nostre grup. En dedicarem tots els nostres esforços per aconseguir-lo.

De la prostitución y el civismo en Barcelona

No conozco a nadie a quien no le hayan indignado los reportajes, primero en El País y después en La Vanguardia, sobre la prostitución en las calles de Barcelona. Muchos y sonoros han sido los adjetivos que he escuchado sobre los reportajes y lo explícito de las fotografías: grotescas, dantescas, decadentes, indignantes...

Parece que hay un consenso más o menos generalizado, a izquierda y derecha, en la opinión pública sobre la necesidad de acabar con esto. Lo que no me queda tan claro es lo que quiere decir cada cuál cuando dice que hay que solucionar de una vez por todas con este problema. ¿ A qué nos referimos? ¿A acabar con la prostitución? ¿A acabar con la prostitución en la calle? ¿A acabar con el sexo explícito en la calle? ¿A acabar con las prostitutas o con los que las obligan a a prostituirse? ¿atajamos la oferta o la demanda? Es decir, ¿nos molesta la prostitución o nos molesta que nos la muestren en nuestras narices en plena calle? Sin ánimo de provocar, me temo que algo de eso hay, de la clásica doble moral burguesa.

Hoy la Vanguardia publica un interesante artículo sobre el límite de nuestras leyes para atajar el problema. Habla de las lilmitaciones de nuestro actual sistema jurídico que es lo que permite que escenas como las que se ven cada día en nuestras ciudades y carreteras. En definitiva, y en mi opinión, el problema radica en que en España, la prostitución no está regulada ni está penalizada.

Tengo mis dudas. Muy serias dudas sobre cuál es la solución más efectiva para acabar con el problema de fondo. Para mí, lo más importante es proteger a las víctimas. En este caso, a las mujeres que son obligadas a prostituirse, a ver violados cada día sus derechos más elementales, con la complicidad de una sociedad que en el mejor de los casos las trata con indiferencia cuando no con desprecio.

Dicen desde el Ayuntamiento de Barcelona que el problema es que no las pueden expulsar (a las prostitutas) como si el problema fueran ellas (en la mayoría de los casos, mujeres jóvenes sin papeles ni dinero, privadas de su libertad y víctimas del tráfico sexual) y no el proxeneta (hombre, mafioso sin escrúpulos, que se pasea impunemente en la mayoría de los casos) ni el cliente ( hombre, turista o indígena, occidental con el pasaporte y la billetera en regla que las utiliza, en la mayoría de los casos como pura mercancía)

Siempre me he decantado más por la regularización que por la prohibición, aunque cada día tengo más dudas. Lo que sí que tengo claro es que cualquier solución, que escuche la opinión de las prostitutas, será mejor que el limbo jurídico actual que lo permite pero lo censura socialmente. Por favor, dejémonos de hipocresía y actuemos de una vez.