Darrera de les estadístiques i de les sigles: epa, taxa d'atur, iva, ipc, pib, euríbor, íbex35....darrera de les propostes i els debats, de les tertúlies radiofòniques i de les portades dels diaris, darrera de tot això hi ha persones que veuen com cada dia la seva situació empitjora, hi ha famílies que viuen en la incertesa pel futur, des de l'atur o des del treball més o menys precari, amb l'angoixa de no saber si podran pagar la hipoteca el mes vinent o tornar a omplir el carro de la compra. Darrera de les paraules hi és la gent.
Si hi ha un col·lectiu que està pagant doblement aquesta situació, aquest col·lectiu és el de les dones. Perquè la crisi també té cara de dona. Segons un estudi recent el camí que s'havia avançat tímidament al llarg dels últims anys per equiparar el sou de les dones al dels homes ha començat ha retrocedir. En aquests moments, una dona cobra el 17 % menys que un company que realitzi la seva mateixa feina. La crisi incrementa encara més l'escletxa de desigualtat entre els homes i les dones.
Però no és només això. L'altra cara de la moneda és l'impacte que té la crisi també en la conciliació laboral i familiar. També estem retrocedint en aquest aspecte. L'increment de l'atur femení, la reducció de jornades i els contractes a temps parcial, estan fent que l'aportació de la dona a les tasques domèstiques torni a guanyar pes en relació a la dels homes.
Aquest any, amb motiu del 8 de març cal reivindicar un cop més i amb més força la plena igualtat entre dones i homes. Igualtat de drets laborals, socials i familiars. Que la crisi no ens faci perdre espais en la lluita per la plena igualtat entre dones i homes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada