La manifestació del 10 de juliol va ser tot un èxit. Un exercici de democràcia i de llibertat davant la sentència del Tribunal Constitucional que ha volgut esmenar la plana al que va decidir la voluntat popular i van aprovar les Corts Generals i el Parlament de Catalunya.
Més enllà del contingut concret, aquesta sentència mai no s'hauria d'haver produït. És un error històric. Ha trencat els consensos que es van donar amb la Constitució espanyola. Un pacte de convivència que apostava per la construcció d'un estat plurinacional basat en el respecte i la convivència.
La sentència és en termes polítics, una sentència anticonstitucional, perquè traeix l'esperit mateix de la constitució, en voler fer una relectura restrictiva del paper de les institucions catalanes i espanyoles.
La ciutadania ja ha parlat, ara toca continuar treballant, cadascú des de la seva responsabilitat. Govern, partits, societat civil, i el Govern d'Espanya , que ha de moure fitxa defensant l'Estatut en la seva totalitat, i començar a refer el diàleg i reconstruir els consensos que s'han trencat les darreres setmanes.
Ens hi juguem molt. Ens hi juguem el model que ha fet possible al llarg d'aquest anys la convivència en el marc d'una Espanya i d'una Catalunya plural i diversa en la que la immensa majoria de la ciutadania es reconegui en les seves institucions i en els seus símbols.
Pels que no volem haver de triar entre Catalunya i Espanya el repte és doblement important: no renunciem a continuar desenvolupant un estat federal, plurinacional i republicà on hi càpiga tothom sense renunciar a la seva identitat.
6 comentaris:
Doncs veient-la a TV3 no em va semblar pels trossos que vaig veure una mani en defensa de l'estatut. Més aviat em va semblar que la mani era hegemonitzada pels que van votar NO. ERC es defensora d'aquest estatut?
Sincerament jo estic cansat, molt cansat del tema i que per totes bandes hi ha molta barra. Hi ha qui retreu falta de consens entre Catalunya i Espanya, però em sembla que a Catalunya tampoc ens sabem mirar.
Per exemple m'afarta molt que li retreguin el vincle del PSC al PSOE, o que EUiA cada cop sembli que oculti, o la hipermatitzi, més la seva relació amb IU. M'afarta que diguin de catalanistes a gents que efectivament el que son son dretans i punt.
Tens raó, Sergio, la mani va estar en bona part hegemonitzada pels independistes, però aquest no era el motiu de la convocatòria. Allà hi érem molts catalistas y federalistes en defensa de la democràcia. ...
El problema és que l´Omnium Cultural, convocant de la manifestació, no té el mateix grau d´integració i de cohesió social com per exemple tenien el PSUC de fa trenta anys o l´Assemblea de Catalunya de 1977. Els lemes, les consignes i l´escridassada i els insults a Montilla ("xarnego i botifler") posen de manifest fins a quin punt la manifestació es va convertir en una marxa independentista, al marge de que efectívament haguessin federalistes o defensors de l´estatut. Mediàticament, però, la batalla fou guanyada pels independentistes i a l´endemà es parlava més de la independència de Catalunya que no pas de l´estatut. D´aquesta manera l´únic que s´aconseguirà en el futur serà excloure a la mitat de la població de Catalunya.
El problema és que l´Omnium Cultural, convocant de la manifestació, no té el mateix grau d´integració i de cohesió social com per exemple tenien el PSUC de fa trenta anys o l´Assemblea de Catalunya de 1977. Els lemes, les consignes i l´escridassada i els insults a Montilla ("xarnego i botifler") posen de manifest fins a quin punt la manifestació es va convertir en una marxa independentista, al marge de que efectívament haguessin federalistes o defensors de l´estatut. Mediàticament, però, la batalla fou guanyada pels independentistes i a l´endemà es parlava més de la independència de Catalunya que no pas de l´estatut. D´aquesta manera l´únic que s´aconseguirà en el futur serà excloure a la mitat de la població de Catalunya.
Un federalista tiene todo su derecho a manifestarse en defensa de su opción, pero si pierde de vista la legitimidad de nuestra Constitución y nuestro estado de derecho,entonces puede incurrir en el desprecio al sistema democrático.
Hi serien molts, no ho dubto, però la ppd, amb la que ja van anar a una d'aquestes manis ho té clar "La manifestació del dia 10 va ser un clam per la independència, no per l'Estatut" (http://www.tenimeldretdedecidir.org/noticies.php?id=22 ). I ara mateix sembla que l'interés desde el principi del procés estatutari era aquest, força màquines, polaritzar... Aquest s'atreveixen a dir que la mani va ser "un clam per la indepencia", algú s'atreviria a dit que la mani va ser "un clam per l'estatut"? ja no et dic pel federalisme. És veritat que ens enfrontem a un situació no volguda i fins i tot incomode per a molts de nosaltres. I més quan aquesta temàtica reforçarà l'abstencionisme dels de sempre, que serem nació, pero a les NOSTRES eleccions tenim MOLTA menys participació que els extremenys.
Publica un comentari a l'entrada