28-N

Ja tenim data per a les eleccions catalanes. No entenc el debat al respecte. Em sembla correcte que el President vulgui apurar la legislatura. No hi ha motius per avançar-les i sembla responsable que es vulgui esgotar el mandat per a complir el màxim del programa de govern. Què coincideix amb el Barça-Madrid? Quin problema hi ha? Votarem i ens prepararem per a veure un nou "partit del segle", com sempre. També aquestes eleccions són "fonamentals", com totes.

No sé si en aquestes eleccions ens hi juguem el futur d'una generació com ha dit Montilla, potser sigui massa exagerat, però sí estic segur de que ens hi juguem molt. Després de 7 anys de governs d'esquerra hem de decidir si seguim avançant o tornem enrere. Enrere, sí. Al 2003. Aquest govern ha comés errors? Sense cap mena de dubte No ha sabut administrar sense estridències les discrepàncies internes? Molt problament. Podem trobar insuficients els avanços evidents en despesa social i sanitària? Per descomptat. Ha donat passos en la direcció correcta però ha donat alguns en la direcció equivocada? Segur, com la llei d'Educació o el Pla d'Energia per posar dos exemples.

Tot això és cert, podem trobar-li moltes més pegues. Però des de l'esquerra les fem perquè en volem més i no menys. Aquest és el debat. Aquest és el repte del 28 N. Volem més. Volem avançar més. Volem continuar incrementant la despesa social, volem una sanitat pública de qualitat per a tothom, volem més places d'escoles bressol, volem més compromís amb el medi ambient, volem una aposta decidida per un sector energètic potent, públic i sostenible. Volem una sortida a la crisi que impliqui un nou model productiu més just. Amb ocupació estable i de qualitat. Volem més. Volem continuar avançant i no donar cap pas enrera.

Si guanya la dreta, CIU amb el suport implícit o explícit del PP, retrocedim, si ICV-EUIA creix, avançarem. Però per a aconseguir-lo, l'esquerra hem de mobilitzar els nostres, explicar amb claredat el que ens estem jugant el dia del Barça-Madrid i no caure en el parany del debat identitari, que és abonar el terreny a la dreta, catalana i espanyola. El debat no és Catalunya vers Espanya, sinó política vers mercat.