En defensa del nostre honor i credibilitat, prenc la paraula

Just quan fa tan sols una setmana del ple municipal i després de guardar un silenci prudent, he considerat oportú escriure aquestes línies per expressar la meva visió dels fets que s’han produït al voltant de l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament i que han comportant entre d’altres mesures, la necessària reformulació dels mitjans de comunicació local i conseqüentment, la no renovació del contracte amb la productora que realitza el servei de televisió a la nostra ciutat.

En primer lloc cal destacar que tot el procés ha estat absolutament desgraciat, amb una sèrie d’errors polítics i de comunicació per part de l’equip de govern, que a punt han estat de portar-se’l per davant. Tots dos partits de govern, PSC i ICV-EUiA hem comés errors que no ens podem tornar a permetre si volem arribar a bon port al final d’un trajecte, el d’aquest mandat que es serà llarg i molt dur per abordar el repte més important que té la nostra ciutat que no és un altre que evitar que caiguin tots els murs de protecció social que depenen de la nostra acció política. Són temps de resistir, d’aguantar les empentes que ens vindran per tot arreu. Apretar les dents i resistir.

El PSC es va precipitar en pretendre tirar endavant una proposta que no havíem discutit a l’equip de govern, i molt menys contrastat amb d’altres possibles alternatives. ICV-EUIA vam haver de reaccionar amb immediatesa i contundència davant la proposta anunciada en solitari per l’alcaldessa en roda de premsa, que pretenia tancar definitivament els serveis de radio i televisió locals, amb la no renovació del contracte de la televisió local i la presentació d’un ERO d’extinció laboral al conjunt de treballadors municipals de l’empresa pública La Farga, molts d’ells provinents de l’anterior patronat municipal.

ICV-EUIA vam anunciar que no donaríem suport a aquesta mesura. Ho vam dir per activa i per passiva a tothom qui ens va voler escoltar i vam formular la nostra proposta, les nostres línies vermelles, vam dir. Vam expressar la necessitat d’una reformulació dels mitjans de comunicació per adaptar-los a la realitat a partir de l’empresa pública La Farga. Les nostres línies vermelles passaven per no acomiadar a cap treballador municipal i replantejar-nos els mitjans a partir dels recursos humans propis. En cap reunió amb els comitès d’empresa, ni en cap declaració pública hem defensat mai la renovació del contracte de Televisió (hem defensat això sí, que no es suprimeix formalment el servei fins no abordar el debat de la reformulació). Ho saben els comitès d’empresa de la ràdio i de la televisió, ho saben els sindicats CCOO, UGT i el Sindicat de periodistes i ho sap el president de la Federació d’Associacions de Veïns, que ha estat convidat i ha participat en totes i cadascuna de les reunions que hem fet a EUiA per fer seguiment de la situació i prendre les decisions oportunes i que mai ens ha manifestat el contrari, ni en públic ni en privat fins el ple passat quan ens va acusar greument.

Perquè efectivament i malgrat tot, no és el mateix el cas de la ràdio que el de la televisió, ens agradi o no, no és el mateix. Els treballadors de la ràdio pertanyen a una empresa municipal, tenen una relació laboral amb una empresa de l’Ajuntament i és l’Ajuntament qui respon directament per ells; per contra, els treballadors de la televisió són treballadors d’una empresa a la que degut a la crisi, es decideix no se renovar-li el contracte. Uns professionals excepcionals dels que tinc la millor de les opinions i que han defensat el seu lloc de treball fins a l’últim moment de la millora manera que han pogut. Però malgrat això, no és el mateix. De la mateixa que no parlem de tots els treballadors que s’han quedat sense feina per la no renovació d’altres contractes amb l’Ajuntament o els que es quedaran sense feina per la reducció del pressupost d’inversions, que passarà de 15 a 6 milions d’euros al 2012. Recordem que la Llei d’Estabilitat pressupostària, que tant defensen PP, CIU i PSC, no ens permet endeutar-nos per sobre del capital amortitzat.

Aquesta ha estat la nostra línia des del principi de la crisi iniciada el 28 de novembre amb la roda de premsa de l’alcaldessa. I val a dir, i cal recordar-lo per fer justícia a tot el procés, que hem aconseguit reconduir la situació i fer valdre els arguments compartits, amb els sindicats. Es va retirar l’ERO, no s’ha portat a aprovació del ple cap dictamen sol·licitant la supressió del servei de ràdio ni televisió, els 24 treballadors de la Farga han mantingut el seu lloc de treball i al gener s’iniciarà el procés de reformulació dels mitjans en el que participarà el comitè d’empresa i la negociació amb tots els treballadors de la Farga, en el marc de la negociació de conveni de les mesures adients per tal de garantir el servei al llarg de tot el mandat. D'altra banda, hem aconseguit el compromís de reduir el 30 % la plantilla de càrrecs de confiança, la reducció dels sous de regidors i alts càrrecs o la implantació d’un pla d’eficiència entre d’altres mesures que hem acordat en el marc de la negociació de pressupostos, per fer viable el nou model de mitjans. Aquest és el que s’ha aconseguit.

Perquè només ha transcendit la notícia de tancament de la televisió, o de l’actual televisió caldria matisar (no està del tot descartat que puguem tenir un altre tipus de televisió en el futur)? És obvi que els professionals de la productora Lavinia que presten el seu servei a la televisió municipals són els grans damnificats d’aquesta situació, que tenen motius per sentir-se maltractats comparats amb els de la ràdio i que han posat totes les seves energies en denunciar amb tota la força la seva situació. Tots haguéssim fet el mateix en el seu lloc. Aquesta és una situació que em dol particularment. Professionals amb els que he compartit molts moments al llarg dels últims anys, als que tinc tot el respecte i l’estima i als que no hem pogut protegir com ens hagués agradat, de la mateixa manera que als de la ràdio. És evident que ells no podien estar satisfets amb allò aconseguit i que s’han sentit decebuts per les expectatives que havíem pogut crear. I és en aquest punt on el meu grup, i qui els escriu en particular, ha comés també els seus errors.

El primer lloc, la meva intervenció poc matisada en el ple del 2 desembre. Un moment en el que recordem-ho, les negociacions amb el PSC estaven trencades i tot estava pràcticament perdut: la ràdio i la televisió, els treballadors de la productora i els de la Farga. Era el moment del cop de puny a la taula per fer retrocedir el PSC en la seva decisió i cabien poc matisos. Mirat amb perspectiva, segurament hauria d’haver estat més explícit en precisar les nostres línies vermelles, en comptes de donar-les per sabudes per tothom., Si ho hagués fet així ningú no hagués pogut utilitzar les meves paraules fora de context com sí s’ha fet després. Les meves paraules probablement van generar l’expectativa de que podríem evitar-ho tot i fer quadrar els números, però mai vam afirmar que defensàvem el manteniment de l’actual contracte de la televisió. Això no ho podrà dir ningú. No ho hem fet ni en públic ni en privat.

El segon error del que s’ha parlat, la maleïda moció. És cert que va ser una suggerència meva en acabar aquell ple, suggerència una mica a la desesperada amb la intenció de posar tota la carn a la graella per reobrir les converses. Una suggerència que parlava d’una “pròrroga” del servei de televisió, que no del contracte, com s'ha dit, en tant no es definís el nou model ( es tindrà definit pel mes de març). Una moció que el meu grup també va considerar presentar i que va desestimar tot just passat el pont de la constitució en reobrir-se les converses amb el PSC.

Des de llavors, la moció ja no tenia sentit, perquè vam situar el debat sobre la pròrroga del servei a la taula de negociació. Passat els dies, quan vam contrastar que tècnicament era inviable aquesta pròrroga, ho vaig traslladar personalment i conjuntament amb el portaveu del PSC, al president de la Federació d’Associació de Veïns, (allò que ell ha anomenat després com a pressions), i al comitè d’empresa de la televisió, al qual li vam oferir mantenir una taula de diàleg després del 31 de desembre per obrir una borsa de treball per a que els actuals treballadors de l’empresa tinguéssim preferència si un cop definit els nous mitjans, la Farga necessités incorporar alguna persona.

Aquests són els fets que van esdevenir des del 28 de novembre, data de la roda de premsa de l’alcaldessa i el 20 de desembre, data d’aprovació dels pressupostos. La resta ja ho coneixen, la protesta ferma i sobretot, legítima dels treballadors de la televisió, i la crítica cap a l’equip de govern. ICV-EUIA assumeix la decisió final i assumeix els seus errors que he tractat d’explicar més amunt. Hem actuar en tot moment amb total transparència i amb la millor de les intencions. Hem arribat fins a on era possible arribar aconseguint molt més del que haguéssim somniat aquell 28 de novembre. Assumim les crítiques, però no podem acceptar els insults ni les acusacions al nostre honor i credibilitat. Si haguéssim actuat pensant en les poltrones com diuen alguns, creieu-me que fa dies que haguéssim llençat la tovallola deixant en minoria al PSC, per ocupar la nostra cadira a l’oposició.

Si haguéssim fet això, probablement avui tothom parlaria de la nostra coherència, però els pressupostos s’haurien aprovat amb d’altres suports (consultin la intervenció del portaveu del PP a l’últim ple) i l’ERO de la Farga s’hagués tirat endavant amb 24 treballadors més al carrer. Hem mantingut una setmana de silenci, però arran d’algunes imprecisions i acusacions del tot imprecises i poc rigoroses cap al nostre grup, he cregut necessari fer el meu relat dels fets, d’un mes desgraciat que hagués pogut estar d’una altra manera sí des de l’ inici de tot plegat s’hagués pres la decisió que s’ha acabat prenent finalment, i ens haguéssim dedicat a explicar un pressupost just i necessari que dobla, per exemple, la partida en polítiques socials per l’any 2012. Salut i sort, la necessitarem per l’any nou.